divendres, 19 d’octubre del 2007

Aquest divendres, el pedrojota de la secció sindical de CCOO ha enviat a tots els treballadors municipals un altre exabrupte dels seus, en forma de correu electrònic massiu, ple de calumnies i falsedats interessades. Certament, l’única acta legal és la proposada per la majoria de delegats i delegades que composen la Junta de Personal i que l’expresident va censurar de manera antidemocràtica i amb tics que ratllen el despotisme.
De fet, els responsables de personal no han fet altre cosa que el mateix que van fer en el seu dia quan una majoria de delegats i delegades de la Junta de Personal es van reunir i van escollir President i Secretària de la Junta; és a dir, donar validesa a les decisions de la majoria democràtica. Una decisió, llavors, reivindicada per CCOO i els seus socis del pacte de sang. Ara ha passat exactament el contrari, però amb els mateixos arguments i raonaments democràtics. Deslegitimar els responsables de l’àrea de personal, tractant-los de partidistes, marrullers i prepotents, no és més que una ‘pataleta’ dels que només accepten les normes del joc democràtic quan els són favorables.
Els sindicalistes de CCOO han tastat la medicina democràtica que ells van aplicar primer. Que en prenguin nota i que vagin en compte amb les expressions injurioses que poden constituir un presumpte delicte contra l’honor de les persones, recollit a l’article 208 del Codi Penal.

Llegir l'escrit furibund de CCOO

dijous, 11 d’octubre del 2007

De debò, que avui ha estat lamentable l'actuació del president de la Junta de Personal i la soldadesca desordenada de CCOO que l’acompanyaven. És inconcebible que aquest senyor, que presumeix de dialogant i demòcrata, es negui a incloure a l'ordre del dia aquells assumptes que van ser sol·licitats per la majoria dels membres de la Junta de Personal, tot perquè s'imagina que li poden fer perillar la situació de privilegi que gaudeix actualment. Al final, tots aquests episodis de censura antidemocràtica tenen enormes similituds amb els que practica un altre president. Ens referim al goril·la vermell de Veneçuela.
Aclarim a la soldadesca desordenada de CCOO que en suposada democràcia, per a segrestar l’exemplar del setmanari “El jueves” va caler un acte judicial. Al seu delegat i president, per a segrestar la voluntat de la majoria de delegats i assestar un clatellot al funcionament democràtic de la Junta de Personal, pretenia valdre’s del raquític argument d’”evitar discussions inútils”. Au va campió de la concòrdia, que avui t’has superat!
A veure si s’assabenta el president de la Junta de Personal que l’únic que tergiversa la realitat és ell, desbaratant les ofertes sinceres de diàleg i de treball conjunt que li hem proposat, per a mantenir la situació de privilegi i evitar que a la soldadesca que l’acompanya se’ls acabi la feina i s’hagin de posar l’uniforme de guàrdia o la bata de porter d’escola i anar a treballar.
Així de senzill i clar. Que ningú ho dubti.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Tot i l'optimisme del President de la Junta de Personal -quan ens parla de “la seva il·lusió personal per la millora en les relacions entre les diverses forces sindicals de l'Ajuntament”- els 10 delegats que constituïm actualment la majoria sindical a la junta de personal (6 de l’ASEMIT, 3 de la UGT i la delegada no adscrita, Sra. Aïda Basarrate) hem pogut constatar, en un escrit que ens ha enviat, la decisió -que ratlla el despotisme- de no incloure en l'ordre del dia temes que li havíem demanat debatre com és la modificació de la representació sindical a la Mesa General de Negociació dels funcionaris.
Al seu darrer escrit, ha deixat de dissimular i ens diu:
“Jo no he dit que no es convoqui una Junta per parlar d'aquest tema, només us he dit que havia fet una consulta a la Generalitat per saber si el canvi era possible legalment. Com podeu comprendre, mentre jo sigui president de la Junta, les convocatòries que no faci jo no serveixen per a res. Per tant, l'ordre del dia vàlid és el que jo us he enviat” Òbviament, aquest comunicat ha servit almenys perquè, davant els treballadors municipals, s'hagi tret definitivament la careta.
Tot i això, hem decidit assistir a la reunió extraordinària, a la qual ens ha convocat a la Casa Canals, i passar dels “numerets de circ” als quals ja estem acostumats, anant més enllà i debatent amb normalitat tots els assumptes proposats per l’actual majoria sindical.

Us
recomanem una ullada a la prova palpable i evident del que us hem explicat al següent enllaç:
http://www.asemit.com/junta.pdf

dijous, 4 d’octubre del 2007

PRODUCTIVITATS PER A TOTS O... EL “TEATRILLO” DE CCOO?

Fa mesos, la representació dels treballadors i la de l’equip de govern municipal vam acordar negociar l’establiment d’uns criteris objectius per al repartiment dels plus de productivitat. La voluntat d’establir aquests criteris per part dels sindicats UGT i ASEMIT era doble. D’una banda evitar la tradicional manca de criteris objectius en l’assignació dels complements de productivitat, que no permeten argumentar mínimament que un treballador guanyi més que un altre; i d’altra, evitar la segregació salarial actual que impedeix que tots els treballadors de la casa puguin accedir al cobrament d’aquests plus.
Fins aquí tots hem estat d’acord, però fa uns dies que CCOO s’ha desmarcat amb una proposta que pot arribar als 300 € mensuals de productivitat per a cada treballador. Tenint en compte que a l’Ajuntament hi treballen uns 1010 treballadors, una simple operació matemàtica ens diu que ens caldrien 3.636.000 € anuals per a fer front a la seva proposta de repartiment dels plus de productivitat per a l’any 2007, 4.132.290 € per l’any 2008 i 4.641.960 € per l’any 2009. Actualment es destina al pagament de productivitats una quantitat aproximada de 1.445.000 € anuals. D’aquí que nosaltres ens preguntem, d’on trauran els més de 2.191.000 € que els falten per a poder dur a terme la seva proposta? o és només una proposta més de cara a la galeria?
Resulta obvi que nosaltres, com a forces sindicals, no renunciem a aconseguir millores econòmiques per a tothom, però la nostra responsabilitat sindical ens obliga a ser realistes i a no crear ni confusió ni falses expectatives a ningú. Per això hem elaborat una proposta de criteris objectius per a l’assignació de complements de productivitat que volem negociar amb la corporació i evitar així l’actual manca de criteris objectius en l’assignació dels complements de productivitat i també universalitzar el cobrament d’aquests plus, evitant-se així l’actual segregació salarial que impedeix que tots els treballadors puguin accedir al cobrament d’aquests plus.
Podeu descarregar la nostra proposta de criteris objectius per a l'assignació dels complements de productivitat a l'Ajuntament de Tarragona en format PDF a la següent adreça:
Ben cordialment,
Sindicats UGT i ASEMIT

dijous, 27 de setembre del 2007


NO! A L'ASSETJAMENT SINDICAL
L’ASEMIT denunciarà totes les formes de violència que es puguin produir als llocs de treball municipals. Cal reconèixer i rebutjar totes les formes que adopta la violència: la física, la verbal, la sexual, la psicològica...
Des de l’ASEMIT considerem que l'assetjament, en aquest cas sindical, no és un problema solament de les persones que el pateixen sinó que és necessari que tots actuem per tal de fer-lo desaparèixer, els sindicats els primers. Demà mateix parlarem amb el President de la Junta de Personal i li demanarem que retiri l'escrit que hi ha penjat a l'interior del plafó informatiu del seu sindicat CCOO.




dilluns, 24 de setembre del 2007

HA MORT JOSEP LLUÍS NAVARRO ROYO
Tercer tinent d'Alcalde


Els companys del sindicat ASEMIT ens hem quedat commocionats per aquesta tràgica notícia i volem expressar el nostre condol a la família, companys i amics de Josep Lluís Navarro. Una abraçada plena de força per a tota la família socialista i plena de recolzament per a tot el que calgui. Descansi en pau.

dijous, 20 de setembre del 2007

LA PERLA DE L'ALGUER CAPTIVA A LA PLAÇA DEL REI

Santa Tecla sempre ens porta sorpreses i quasi sempre les descobrim a escenaris que per al consistori són secundaris o, de segona, cas de la Plaça del Rei. Els qui estimem la bona música passem de les actuacions que es fan a la Plaça de la Font, preparades per les grans masses, i caminem tranquil·lament fins aquest racó tan màgic que acull restaurants de bona qualitat, la Torre de Pilats o la seu del Museu Arqueològic. Ahir a la Plaça del Rei hi va arribar la perla de l'Alguer. Ahir, la sensualitat de la veu de la Franca Masu ens va captivar a tots i els sons creats pels seus músics ens van portar, en algun moment, al paradís. La veu de la Franca és tan dolça com ella mateixa, en persona. Abans de l'actuació, que va començar molt tard i després de cessar miraculosament la pluja, el meu amic Anton, la meva dona (autora de la foto) i un servidor vam estar una estona parlant amb ella. Quan va acabar el concert ens vam retrobar de nou per comentar que ens havia semblat molt bo i encara més bell. De pas li vam comentar que la veurem de nou en directe molt aviat però en aquesta ocasió a la seva terra, a l'Alguer. El proper 28 de setembre hi marxem quatre dies amb els companys de l'ajuntament de Tarragona i la Franca cantarà el 29 a la nit en un racó petit on hi caben poques persones i on hi seran tres catalans, amics i admiradors. L'Alguer i la perla d'aquesta illa ens esperen.

dimecres, 19 de setembre del 2007


COMUNICAT UGT-ASEMIT

Com segurament molts de vosaltres ja sabreu, en els darrers dies s’ha produït la dimissió de la Sra. Aïda Basarrate com a Secretària de la de la Junta de Personal i com a delegada de la USOC, fet que ha provocat un canvi en l’escenari sindical de l’actual Junta de Personal.
ASEMIT-UGT hem treballat des d’aquesta nova situació per intentar arribar a un compromís de col.laboració entre ASEMIT-UGT-CCOO, perque pensem que és el que pot donar millors resultats.
El camí és difícil, però la nostra voluntat de consens és ferma i així ho reflectirem a la Mesa Negociadora i a la Junta de Personal. Treballarem des d’aquesta postura per una defensa potent dels treballadors de l’Ajuntament de Tarragona, especialment en els temes pendents d’aquí a final d’any, com són les retribucions, les productivitats, la valoració de llocs de treball i l’acord/ conveni

dilluns, 17 de setembre del 2007

LA GUÀRDIA URBANA I ELS BOMBERS GENEREN EL COMPROMÍS DELS MÉS PETITS AMB LA SEGURETAT

Aquest passat dissabte 15 de setembre, formant part del programa oficial dels actes de la Festa de Santa Tecla, la Guàrdia Urbana de Tarragona va realitzar una exposició de mitjans humans i materials. Aquesta exposició no és la primera vegada que s’organitza, tot i que aquest any ha tingut un caire especial perquè està inclosa en els actes de la celebració del 150è aniversari de la creació del Cos.
L’exposició va comptar amb la participació del Cos de Bombers com un altre dels cossos implicats en la seguretat i el benestar dels ciutadans.
Xavier Berrio, coordinador de l’organització de l’acte, en fa una valoració molt positiva i destaca els centenars de nens que van participar en cadascuna de les més de deu activitats que es van portar a terme. “Els nens s’han trobat molt bé amb nosaltres. És molt important que els nens coneguin de prop els cotxes patrulla, les motocicletes, la furgoneta d’atestats o els cavalls dels agents de gran gala, perquè així augmenta el seu interès per l’educació viaria. Sabem que un nen que participa, és un en que es vincula i quan es vincula, genera compromís i aprèn més. Ara ens agradaria anar una miqueta més enllà i muntar un parc infantil fix de trànsit al parc de la ciutat on poder fer xerrades i desenvolupar tot tipus d’activitats que ajudin a la formació dels nens. Estem molt interessats en incorporar sensibilitat per l’educació viària i volem compartir responsabilitats amb l’escola, perquè l’educació viària no és només una qüestió de l’escola. Tenim clar que quan un policia davant un semàfor que comença a pampalluguejar diu: “Ull nens, no hem de passar”, s'està fent educació viària.”
Cal ressaltar que a l’acte hi va assistir l’Alcalde de la ciutat, qui es mostrà sorprès i a la vegada molt interessat en impulsar i donar continuïtat a aquest acte, perquè l’educació viària dels nostres nens és la millor inversió que podem fer per reduir la sinistralitat i millorar la seva qualitat de vida quan es facin adults.
El reconeixement dels ciutadans tarragonins més joves ha estat claríssim, ara només cal que aquest esforç es compensi amb recursos i també amb suport per a fer d’aquest projecte una realitat.

dijous, 23 d’agost del 2007


El quartet de rap, Violadores del Verso, denunciats per la Guàrdia Urbana de Tarragona per fumar marihuana a l'escenari.


El grup nega els fets i acusa a la policia de “intentar coartar la seva llibertat sobre l’escenari” El concert que els Violadors del Vers van oferir a Tarragona dijous passat, dintre de les festes de Sant Magí va acabar en un encreuament d’acusacions amb la policia i amb una denúncia contra dos dels membres del grup i el seu mànager. Segons va anunciar ahir la Guàrdia Urbana de Tarragona, els Violadores del verso afronten una denúncia administrativa per haver fumat marihuana a l’escenari. La policia municipal va denunciar també al representant del grup per “intentar entorpir les gestions dels agents”, va explicar ahir Carles Castillo, regidor de Seguretat Ciutadana (PSC). La nit del dijous, durant el concert a l’aire lliure del grup aragonès, la Guàrdia Urbana va localitzar i va identificar a un grup de joves fumant marihuana. Un d’ells va informar a l’agent que els artistes estaven fent el propi mentre actuaven. La policia va comprovar que era cert, va esperar que acabés el concert, va recollir burilles de la tarima i va obrir diligències “contra dos dels components del grup i el seu representant”. No obstant això, des del grup la versió és radicalment diferent. “Dos policies van entrar atropelladament als camerins exigint que ens identifiquéssim i volent endur-se Kase-O”, explica Ramón Alconchel, el representant de la banda que continua: “Els vaig advertir que era un espai privat i que no podien entrar allí i menys d’aquestes formes demanant reforços policials”. Davant les formes adoptades per la policia, Ramón Alconchel va cridar als organitzadors que, segons la seva versió, “van mostrar tot el seu suport al grup i li van dir a la policia que s’havien excedit”. Els policies acusaven al grup d’haver fumat marihuana. Un fet que “ni és cert ni deixa de ser-ho. Ni vam fumar porros ni en vam deixar de fumar. Com sempre diem això és una cosa completament individual i particular”, assegura Alconchel que veu clars els motius de l’actuació: “Sembla que els va molestar l’actitud de Violadores sobre l’escenari, la seva forma de dir les coses i les seves denúncies. El que ha passat és un precedent molt greu ja que es passa a acusar la llibertat d’expressar-se sobre un escenari”. Una mica del que vol excloure a l’organització: “S’han portat molt bé amb nosaltres i per fi s’han atrevit a programar hip hop en unes festes d’aquest nom. Els policies no eren més que un reducte pseudofeixista que hi ha a Tarragona”, conclou el mànager, moments abans d’agafar un avió rumb a les festes de Bilbao.


Notícia publicada el 22/08/2007


El nostre punt de vista


Pel que es veu, el detonant del conflicte va ser la constatació per part de la policia del consum de marihuana del quartet damunt de l’escenari i davant un nombrós públic adolescent. Si s’aprofundeix una mica més... Com explicaran els pares als seus fills adolescents que això no deu ser així? La policia, per imperatiu legal, no pot ser ni permissiva ni encoratjadora del consum en públic de marihuana ni de altre cap droga i molt menys si aquest consum es produeix davant de menors. Sobretot si tenim en compte que per al menor, el fet de presenciar el consum de drogues per part de “personatges” que són objecte del seu culte, li incrementa la vulnerabilitat i, per tant, s’està afavorint que pugui donar-se un consum abusiu i problemàtic de drogues.
Si la denúncia, independentment de la sanció que pertoqui, ha de servir perquè el quartet de raperos no repeteixi aquest tipus d’actituds generadores de factors de risc a menors, haurem de concloure que l’actuació de la Guàrdia Urbana ha estat, més que una actuació repressiva, una esplèndida intervenció preventiva.

divendres, 17 d’agost del 2007

Un dels quatre Pomells de flors de la festa, s’ha lliurat al col·lectiu de la Guàrdia Urbana, amb motiu del seu 150è aniversari.

GUÀRDIA URBANA.
I abans de seguir la ruta aquí un moment ens entretenim.
Bo i felicitant-vos per tots aquests anys de lluita contra el crim.
I de treure’n l’aigua clara d’allò que fa tuf de socarrim.
Amb tant de bagatge que ningú no s’estranyi si convenim.
Que ja la primera multa vau’nar a posar-la al General Prim.

Versot dedicat del Titot i la Banda de l’Eix del Mal.

dimarts, 14 d’agost del 2007

AMNÈSIA INTERESSADA


Sembla mentida com som les persones, o millor dit, com funciona la memòria de les persones. Bé, tan és, començarem dient que no es pot desmentir una mentida, ja que és mentida. Els darrers escrits de CCOO no s’ajusten gens a la realitat que s’està vivint i que ells qualifiquen com a “fet excepcional”. En relació a aquest “fet excepcional”, és veritat que la companya Aïda Basarrate se n’ha anat de la USOC, i ho podem entendre, perquè més d’un de nosaltres, en el seu lloc, també ho hauríem fet.
Ens sorprèn que els avui escandalitzats pel transfuguisme, fa uns anys van abandonar la UGT emportant-se, no sempre amb honestedat, els seus afiliats.
També és cert que la companya Aïda Basarrate ha deixat la Secretaria de la Junta de Personal. Ara bé, el més cert i fonamental, que ningú explica, és que la companya Aïda va marxar de la USOC desprès d’una reunió del Sindicat, en la qual se li va plantejar que dimitís de Secretària General de la Secció Sindical de la USOC per no combregar amb la seva línia de treball. Aquest fet va suposar la culminació de tres anys de contínues desavinences, confrontacions i disputes personals internes amb les quals no hi estava gens d’acord.
Efectivament, per coherència sindical, darrera d’aquesta falta de confiança es produeix la sortida de la USOC.
Resulta evident que els companys de CCOO estan en absoluta contradicció utilitzant interessadament dues vares de mesurar ben diferents.
Nosaltres no ens vam oferir a la companya Aïda, com van fer els companys de CCOO, que van ser els primers en oferir-se en donar-li recolzament i suport si es quedava amb ells.
Obliden els companys de CCOO que la UGT fa poc més de dos anys, ja va patir el que ells denominen “fet excepcional”. Cal recordar-los que sota les sigles de la UGT van marxar vuit (8) companys, primer al grup mixt i poc desprès es van incorporar a la USOC i van deixar a la UGT amb un delegat a funcionaris i un delegat a laborals. I per descomptat, cap d’ells va dimitir com a delegat.
També convé recordar que en l’anterior Comitè d’Empresa un delegat de la Candidatura Independent es va veure compel·lit pels seus companys a presentar la dimissió després d’haver intentat passar-se, a canvi de no direm quines promeses, ( no cal furgar en la ferida d’ algú que va cometre un error però que en darrera instància va tenir la decència de rectificar) a les files de la llavors UGT, posteriorment grup d’ escindits i posteriorment USOC.
Si després d’aquest exercici de memòria, CCOO es manté en la seva postura de no pactar amb trànsfugues, ni amb aquells que acullen a trànsfugues, serà curiós esperar quina explicació donaran per mantenir un pacte amb qui no només és trànsfuga sinó que provoca de sotamà el transfuguisme.
Es veritat que darrerament la UGT va manifestar el seu interès per fer un procés d’aproximació amb els companys de CCOO, però també es veritat que els companys de CCOO, volien fer un procés d’aproximació amb la UGT només deixant fora els companys de l’ASEMIT. Per tant, no sabem a què juga CCOO.
Doncs NO i NO, companys! No a la manca de responsabilitat, no a la incontinència verbal i no a les cerimònies interessades de confusió i hipocresia per explicar les coses segons convenen en cada moment.
No sabem què passa amb els companys de CCOO, no sabem si es protagonisme, personalisme o ganes de superació. Si es tracta d’això darrer, realment s’han superat!



Sindicats UGT i ASEMIT

dissabte, 11 d’agost del 2007

EL SECRETARI D'IPA TARRAGONA FA 40 ANYETS!
L'Anton avui fa 40 anys i li desitgem que sigui molt feliç aquest dia amb les persones que més estima.

S'ho mereix, perquè és de les persones més entusiastes que hi ha. No estalvia ni hores ni esforç. En molts sentits personifica l'esperit d'IPA: "SERVO PER AMIKECO"

Moltes felicitats Anton i tranquil, que l'impacte emocional és fort però no hi ha efectes secundaris. I la crisi dels 40, ni veure-la !!!

Robustinyu


diumenge, 5 d’agost del 2007

ImageChef.com - Custom comment codes for MySpace, Hi5, Friendster and more

ENS VEIEM AL SETEMBRE !
Benvolguts lectors d'ASEMIT, ens anem de vacances per a recarregar les piles i tornar amb noves idees i nous posts per al bloc. Que tingueu bon estiu i ens veiem al setembre!

dimecres, 1 d’agost del 2007

L'ACTOR SECUNDARI BOB
Hem sabut que el post titulat “ROMA, NO PAGA TRAÏDORS!” li ha sentat com una patada a la boca a l’estrateg de CCOO al nostre ajuntament i, emprenyat com un mico, contraataca fent treballs extraordinaris pels de la USOC. Sembla que la xerrameca barata és el seu sedant preferit.
Frases boniques com “Nosaltres volem que les millores siguin per tots i que l’empresa no desenvolupi accions en benefici d’uns pocs i per a càstig dels demés” no són més que frases de galeria, doncs resulta irònic que els que s’han caracteritzat per “negociar” a l’anterior legislatura interinatges per la via d’urgència o pidolar pels despatxos productivitats mensuals de 232,22 euros per als seus delegats, ara ens vulguin donar classes d’ètica sindical.
Aliar-se amb CCOO per escriure mentides no els ajudarà a netejar els seus pecats i les seves misèries.
Asemit, sense tanta xerrameca barata, farà la feina a que s’ha compromès i seguirà avançant fent propostes creïbles, raonades i solvents. Ens en sortirem, i ens en sortirem bé!