dilluns, 25 de desembre del 2006


FELIÇ NADAL COMPANY MANUEL CUESTA !

Des de Kosovo, ni el fred ni la distància han impedit al nostre company Manuel Cuesta felicitar-nos el Nadal.
Feliç Nadal Manuel i gràcies per defensar la pau en el Kosovo.


COMPAÑEROS, OS DESEO PASEIS UNAS FELICES FIESTAS. DESDE KOSOVO, UN FUERTE ABRAZO
M.CUESTA

dijous, 21 de desembre del 2006


AQUESTA SETMANA HEM POGUT COMPROVAR UNA VEGADA MÉS LA CAPACITAT D'ENGANY I MANIPULACIÓ DE CCOO
CCOO manté que la seva missió és defensar als treballadors, però hi ha pràctiques d'aquest sindicat que qüestionen seriosament aquesta declaració d'intencions. Una de les més escandaloses es va produir l'estiu del 2004, quan es van avenir a signar el conveni amb la corporació a canvi de què?
“Pagar als sindicats pel seu treball és una pràctica habitual de mercat” Això no ho diem nosaltres, ho va dir el president de Citibank Espanya, Sergio de Hornadiu. Citibank Espanya, entitat financera que ha pagat un mínim de 650.000 euros a Comissions Obreres i altres sindicats a canvi de la seva "col·laboració" per a tancar quatre negociacions laborals. Aquests acords van suposar una important reducció de la plantilla i van eliminar drets adquirits dels empleats. Els fets ara són investigats pel jutjat social número 35 de Madrid.
A que ve tant de farisseisme, al darrer butlletí sindical de CCOO, amb la valoració de llocs de treball? Sabeu què en pensem, doncs que estan interpretant una nova venuda a tots els treballadors municipals. Ells faran el teatre que calgui per a confondre, però només cal veure com s'han anat col·locant en llocs estratègics els històrics de CCOO a l'Ajuntament (gerències, prefectures de servei, de secció, tècnics superiors, adjunts...) Sisplau, que no juguin més a enganyar als treballadors amb la Guàrdia Urbana com a cortina de fum, perquè mentre a la gran majoria li congelaran el sou durant anys, la minoria social selecta de CCOO, la mateixa que proposa i beneeix la congelació, ja ha tingut increments salarials amb les promocions que s'ha anat teixint a mida o que es teixirà en els propers mesos. Què pensen, que la majoria de treballador de la casa som imbècils? Per als més innocents o adoctrinats, us proposem un senzill exercici. Mireu quin lloc de treball tenien i quan cobraven els ‘elitistes de CCOO’ fa 15 anys i compareu el resultat amb el lloc i sou actual. Us quedareu sorpresos!! Ah, i cap d’ells treballa a la Guàrdia Urbana que tant critiquen!!

diumenge, 10 de desembre del 2006


Els carrers són plens de llum
de crits i de colors,
de les cançons en fem perfum
si del fred en fem calor.
Avui estem contents
perquè sabem que és important
donar la mà al company.


BONES FESTES I BON ANY!

divendres, 8 de desembre del 2006



CARLES SALAVERT GATELL
7-12-2006

Carles, el record de les anècdotes picants i gracioses que contaves, la teva mirada i el teu somriure seran sempre presents entre nosaltres.

dimarts, 5 de desembre del 2006

RAMÓN ESCAMILLA JIMÉNEZ
5-12-2006

La teva absència no serà total, perquè el record i l'exemple et faran viure quotidianament entre nosaltres.

Nunca te olvidaremos y siempre llevaremos tu sonrisa en nuestros corazones.

Poema de su Familia

Nunca hubiera querido escribir
estas palabras tan sinceras
si lo hago es porque hoy
estamos muy orgullosos de ti,
orgullosos de ser buen padre
y un verdadero esposo.

Por eso este pequeño poema
es para un padre maravilloso
el que siempre nos lo da todo
y el que nos enseñó todo.

Nos enseñaste a querer
nos diste los valores de la vida
gracias a ti te lo debo todo
y todo para ti es nuestro cariño.

Mucha gente es la que te quiere
y por eso puedes estar orgulloso
ellos lo han demostrado día a día
y te vamos a echar de menos.

Echaremos de menos tus caramelos
echaremos de menos tu forma de ser
pero lo que de verdad echaremos de menos
es todo tu querer.

Una cosa te voy a decir y es
que mi cristo se pondrá contento
cuando vea lo manitas que eres
y el corazón que llevas dentro.

Papá hoy también me voy contento
Y tu sabes porque te lo digo
cuídate mucho papá
Y no te preocupes tanto
Porque siempre estaremos contigo.


FELICITATS COMPANYS, HO HEU ACONSEGUIT!

Companys, el que vaig veure el dissabte, va ser més que un sopar de companys i demés convidats. Va ser el resultat de la feina que heu fet, tant a nivell d’organització del sopar pròpiament dit com de la celebració: els actes esportius, el calendari, el CD,... crec que els convidats devien quedar garratibats en veure el saló ple de gom a gom y la feina feta. Per cert, a l’intendent em va semblar que suava una mica, o no? Per no dir l’alcalde, que no sabia com acabar el discurs... perquè potser ell mateix ja està acabat. Prou de jugar amb la Guardia Urbana i prou de promeses incompletes!!
S’ha acabat la broma, aviat s’han de passar comptes, i el primer potser serà ajustar el compte amb el cap gros, que per cert, s’ha quedat més sol que la una, encara que tranquils, que al sopar vaig veure alguns representants del seu submarí, que ja li han degut fer cinc cèntims del sopar. Ara només cal preparar-se pel sopar del dia 14... per fer-se un tip de riure, és clar!!
Quins collons de sopar del dia 14, que la gent es convidi amb el boca a boca, ja, ja, ja, i una merda!!
Bé companys, ho heu fet, ho heu aconseguit, crec que el sopar del dia 2 passarà a la història de la G.U. Adéu!!

diumenge, 3 de desembre del 2006

149 ANYS D'HISTÒRIA
Em van demanar que us adreces unes paraules en aquesta jornada tan important per a vosaltres i us he de dir que vaig acceptar a la primera. Vaig dir SI a la invitació perquè sóc un dels molts ciutadans que aprecio la vostra tasca diària. L’aprecio, la respecto i, de fet, la conec, pel meu ofici, més a fons que molts altres tarragonins. Crec, sincerament, que feu complir el seu deure al ciutadà mentre compliu amb el vostre.

De fet, el filòsof francès Auguste Comte va dir un dia que “ningú té més dret que el de complir amb el seu deure”. Aquesta afirmació que crec que dona molta raó a aquest petit discurs, la feia una persona que va morir l’any 1857, el mateix any que naixia el cos de la Guàrdia Urbana de Tarragona. És una simple coincidència però en tot cas, com a coincidència, és part de la història. Ara fa 149 anys moria un gran filòsof i naixia una filosofia de protecció ciutadana que encara es manté avui en dia.

En aquella època, 1857, Tarragona es modernitzava i creixia i es feia obligada la creació d’un cos que aportés ordre i sentiment de seguretat. La nova Guàrdia Municipal la formaven tres cossos: els serens, La Municipal Diürna i la Guàrdia Rural. Els primers documents en forma de denúncia que es conserven d’aquells primers anys parlen d’una multa a dues dones per cridar al mig del carrer i insultar-se tot dient-se lletges o la sanció a tres dones que van acabar esgarrapant-se de valent al carrer de la Unió davant la presència dels homes que hi havia al seu voltant.

Els anys van passar. La Guàrdia Urbana es va refundar el 1909, va passar la guerra civil sota mínims per la poca importància que va donar a aquest cos Franco, van començar les oposicions per aconseguir places i es va fundar la secció femenina de la Policia Municipal. Va aprovar-se la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i es va crear el 092 que enguany celebra els primers 25 anys de vida i va néixer la Llei de Policies Locals i l’Escola de Policia de Catalunya. Tot això va passar en només 149 anys d’història.

En aquests moments, quasi 150 anys desprès de la creació, la Guàrdia Urbana de Tarragona gaudeix de bona imatge a la ciutat. És cert que si preguntes als tarragonins què en pensen de vosaltres tots acaben recordant que els heu multat o que la grua els ha pres el cotxe. Però, tot seguit, confessen que la multa tenia raó de ser i que el cotxe que es va endur la grua no era ben aparcat. Per tant, primer critiquen i després confessen, primer es queixen però en acabar assumeixen el mea culpa i conclouen que feu un molt bon servei.

Llàstima que els serveis que vosaltres oferiu no corresponguin als serveis que se us ofereixen. Per fer-ho menys dramàtic us puc dir que no nedeu en l’abundància però teniu piscina pròpia a la caserna quan plou. Sou com un ciutadà més perquè podeu anar a l’Ajuntament a parlar amb els polítics i ser escoltats amb el convenciment que no hi perdreu res. Sortireu de l’Ajuntament igual que hi heu entrat sempre i quan no s’acostin les eleccions perquè en aquesta època, el consistori sembla “el jardín de la delicias”. Tothom es benvingut i atès I no hi falta de res perquè no hi ha distincions, ni enemics ni amics més amics que els altres.

Aquesta diagnosi ràpida del vostre cos l’he feta recordant esdeveniments que us han envoltat i que no sempre són fàcils de viure. Sou també psicòlegs gratuïts de la ciutat i ara ho dic per la vostra actuació en accidents de trànsit o en sinistres com l’explosió de la casa de la Rambla Nova. Senzillament: esteu allà on heu de ser i molt sovint heu de ser on ningú voldria estar. En aquests esdeveniments sempre ens hi trobem els agents de la Guàrdia Urbana, altres cossos com els Bombers i la premsa.

La primera vegada que vaig parlar amb un Policia Local va ser a finals de l’any 1989. Jo tenia 18 anys, col·laborava en una emissora de ràdio al poble de Reus i em van enviar a Vandellòs. Corria carretera avall i al meu costat em seguien el pas dos agents de la local de l’Hospitalet. Desenes de vehicles fugien per la carretera. La Nuclear era a punt de petar i la premsa i la policia hi anàvem de cap. Més tard, he parlat amb companys vostres a indrets inoblidables com al port, molt a prop del Rac d’Enpetrol o del petroler Robert-Maerks, a La Mora davant un bloc de ferralla que minuts abans era un bus de la EMT, o a l’Aeroport de Reus on ETA hi va clavar la mirada. No ha estat una tasca fàcil però he entès que nosaltres, la premsa, som com vosaltres: ciutadans del carrer amb un ofici que ens obliga a veure una cara tan real com trista, un ofici que porta tantes alegries com tristeses tot i que les tristeses són sempre molt tràgiques.

De l’únic que hem puc queixar és de la poca comunicació que hi ha entre la premsa i la Guàrdia Urbana. Sobretot perquè la burocràcia actual ens impedeix saber que passa quan escoltem el so de les ambulàncies o de les vostres patrulles. Ens ho impedeix perquè el qui més mana a la caserna és qui menys informa.

Les vostres noticies, el vostre dia a dia i també les vostres mancances es coneixen quan plou, quan feu actes de protesta i quan hi ha conflictes amb els polítics i la premsa busca les dues cares de la informació. Aquí he de reconèixer que Asemit, el sindicat que us representa a una gran majoria, hi juga un paper important amb els seus comunicats, la seva pàgina web i el seu bloc creat recentment. Dono particularment les gràcies a aquest sindicat per la seva tasca i de pas també la meva enhorabona perquè enguany, a part dels 149 anys de la creació del vostre cos i dels 25 anys del telèfon 092, Asemit celebra els primers quatre anys de vida.

Per acabar i com sempre faig a la televisió, faré una recomanació cultural. Us animo a veure la pel·lícula que explica la vida de Goya. Ja sabeu que Francisco Goya va ser un senyor que al seu dia va pintar molt i que avui en dia forma part de la història per les seves gestes i la seva carrera artística.

I de pas, vull fer publica una dada. Segons els organitzadors avui som aquí quasi 200 persones. Segons la Policia Local som 10. Moltes gràcies.

Oscar Ramírez Dolcet
Periodista

“El Quixot sóc, i la meva professió, la d'errant de cavalleria. Són les meves lleis, el desfer malifetes, prodigar el bé i evitar el mal. Fujo de la vida regalada, de l'ambició i la hipocresia, i busco per a la meva pròpia glòria la senda més estreta i difícil”

149 anys després de la fundació del Cos de la Guàrdia Urbana, avui fem referència al Quixot perquè malgrat les nostres funcions hagin canviat en el temps, el nostre ‘esperit quixotesc’ segueix sent el mateix: el treball desinteressat i compromès en evitar el mal i proporcionar benestar als nostres ciutadans.

A canvi, ens arriba el reconeixement dels ciutadans, que estimula i premia els esforços realitzats durant tots aquests anys. Aquest reconeixement també comporta l'enorme responsabilitat d'honrar-lo sempre amb una actitud conseqüent i ens serveix d'esperó per a millorar el treball, superar les deficiències i enfrontar amb optimisme les tasques actuals i futures.

Ara, la proximitat de la celebració del 150 aniversari ens convoca a tots a marxar units en la millora dels nostres plans actuals i futurs per a projectar amb major eficiència el nostre treball, prosseguir els encerts i arribar als objectius més transcendents.