QUE TINGUEM SORT!

Que el 2008 sigui l'any on es concretin els nostres somnis, il·lusions i desitjos, però a més que tinguem sort, valor i coratge per aconseguir-ho.

EL NOU CAP DE LA GUÀRDIA URBANA AD INTERIM, ESPERA MILLORAR EL SERVEI EN 4 ANYS

Esperem que aquesta notícia no sigui la inocentada "Quod scripsi scripsi" (el que està escrit, escrit queda)

Clica damunt la imatge per llegir la notícia

AVUI ÉS UN DIA ESPECIAL PERQUÈ ÉS NADAL. JOGUINES NOVES, FRED AL NAS, UN ESTERNUT I UN VENT DE GLAÇ.

AMB ELS NOSTRES MILLORS DESITJOS PER A TOTS

5 ANYS DE PERSEVERANÇA

ASEMIT: (2002-2007)

Benvolguts amics i amigues, com ja sabeu, tan sols la perseverança, en els darrers cinc anys de camí del sindicat ASEMIT, ens ha dut a fer realitat valors com la solidaritat, la justícia social, la concòrdia, l'esperit d'equip, l'altruisme,...

Des del bloc del sindicat ASEMIT, volem desitjar a tots els nostres lectors i lectores, amics i enemics, que passeu un Feliç Nadal 2007 i que gaudiu d'un Pròsper Any 2008, amb salut, pau i... un Bon Acord de Condicions de Treball!

Amb els millors desitjos dels xicots i xicotes que fem possible el sindicat ASEMIT

REFLEXIONS NADALENQUES

UGT i ASEMIT 1+1= 3

Primer de tot: recordar que els diners que s’abonaran a la nòmina de desembre, corresponents a la pèrdua de poder adquisitiu, a l’augment del Complement Específic de les pagues extres de juny i desembre, durant el període 2007-2009 i del Fons Social, són fruit del treball sindical seriós que practiquem la UGT i l’ASEMIT, demostrant dia a dia la capacitat de complir amb els compromisos i la feina i no deixant plantats als treballadors sense passar el fons social, com va passar durant els cinc mesos de mandat de l’anterior president de la Junta de Personal.

En segon lloc, la UGT i l’ASEMIT ens fem ressò de la inquietud i la preocupació d’una plantilla que segueix sense veure en la proposta de Valoració dels Llocs de Treball un sistema de remuneració just i equilibrat, circumstància que treu molt els ànims enlloc d’estimular-los i que, de no modificar-se aquesta situació, dificultarà enormement l’assoliment dels nous reptes de modernització de la nostra organització.

En tercer lloc, ara que s’acaba l’any i també la vigència de l’acord, ens fa molta pena escoltar a CCOO pontificant frases boniques només de cara a la galeria com: “des del nostre sindicat continuarem cridant a la responsabilitat de l’Ajuntament i la unitat de tots els representants dels treballadors, per tal anar a favor d’adoptar solucions integrals que realment permetin millorar a tots els treballadors municipals”. La UGT i l’ASEMIT hem intentat, per activa i per passiva, identificar i justificar, mitjançant el diàleg amb CCOO, les enormes avantatges de treballar tots junts de cara a la negociació del proper acord i els altres temes importants, però CCOO no ha mostrat una veritable voluntat per a transaccionar, per arribar a una situació d’autèntic consens. Molt hauran de canviar les coses l’any vinent a CCOO perquè això sigui possible.

Finalment, us desitgem que gaudiu d’aquestes millores, que tingueu unes bones festes de Nadal i un 2008 curull d'èxits i salut, amb la seguretat que l’any vinent seguirem negociant per millorar les condicions de TOTS vosaltres i no només per la Guàrdia Urbana, com us volen fer creure els de CCOO.

Sindicat ASEMIT

El ZOO d'en Pitus

S’ha mort Sebastià Sorribes, el pare del Zoo d’en Pitus

Avui hem conegut la trista notícia de la mort de l’autor de El Zoo d’en Pitus, tot un clàssic de la literatura catalana infantil, premi Folch i Torres el 1965.
L'any passat es va celebrar el quarantè aniversari de la publicació d'aquest llibre, que ha marcat més d’una generació de catalans que ens hem emocionat llegint la història de Sebastià Sorribas, perquè els seus personatges ens fan identificar amb valors tan nobles com l’amistat, la col·laboració, la solidaritat o la unió d’esforços, valors que actualment estan en crisi i que en l’àmbit individual provoquen depressions, frustració, incivisme o violència.
Ara, també fa cinc anys que el nostre sindicat, dirigit pel company i cap de colla Fèlix Soto, el nostre Tanet particular, es va constituir precisament per a rescatar aquests valors i fer-los ben visibles en les nostres accions. Podríem dir, igual com passa al Zoo d’en Pitus, que el valors del Fèlix Soto han estat captats fàcilment i s'han anat encomanant entre nosaltres, perquè les seves accions sempre mostren molta coherència entre el pensar i el fer. Només així s’explica que tots junts haguem estat capaços de buscar animals, condicionar espais, muntar gàbies, trobar un zoòleg, un venedor de llaminadures, pallassos...etc, per tal de dur a bon terme la pensada.

ACTES DEL 150è ANIVERSARI DE LA CREACIÓ DEL COS DE LA GUÀRDIA URBANA

Dimarts 11 de desembre:

-11:00 h - Sala d'actes - Presentació del llibre “La Guàrdia Urbana. 150 anys de servei” de Manuel Carrasquilla i Xavier Virgili, a càrrec del Dr. Josep Ramón Fuentes, professor titular de Dret Administratiu de la URV.

-13:00 h - Tinglado n. 1 del Moll de Costa - Lliurament de distincions i condecoracions de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

-21:30 h -SOPAR DE GALA EN COMMEMORACIÓ DEL 150è ANIVERSARI DE LA CREACIÓ DEL COS DE LA GUÀRDIA URBANA

Tarragona, desembre de 2007

LA DISSIDÈNCIA ÉS POSSIBLE I MOSTRA INTEL·LIGÈNCIA

Fa molt de temps que volia opinar sobre la Guàrdia Urbana i deixar clar quin és el meu pensament sobre aquest cos policial, si més no el de la nostra ciutat. Actuacions de caràcter sindical al meu lloc de treball, l'Ajuntament, m'han posat al bàndol dels seus enemics i penso que això no és cert.
D'altra banda, em considero molt amic del Josep Maria Yago i coincideixo amb ell en moltes coses i en molts aspectes de com entendre la vida. Però això no vol dir que coincidim en tot, només ho fem en quasi tot. És un dels meus referents, però, de tant en tant, discrepem.Avui vull discrepar amb ell i en un tema que molta gent que em coneix potser no entendrà: la nostra opinió sobre la Guàrdia Urbana.
Jo sóc dels que penso que la policia local és necessària, és eficaç i cal defensar-la. Malgrat que també penso que es veu obligada a fer coses que no li pertoquen i funcions que haurien de fer altres policies. Però, si alguna cosa ha de tenir clara la nostra ciutat, és que la nostra seguretat ciutadana, avui per avui, passa en gran mesura per l'actuació d'aquest cos.He treballat, en algunes ocasions, a prop de la Guàrdia Urbana, sobre tot quan la meva feina a l'Ajuntament estava relacionada amb les festes, els he reclamat com a ciutadà i els he vist treballar, com a espectador. Penso que és un cos modèlic pel que fa a la seva manera d'actuar, amb una capacitat d'aguant impressionant, ja que molta gent els tracta amb una manca de respecte que no gosarien fer-ho amb altres cossos. Ells són a prop i sembla que poden aguantar-ho tot i, us ho asseguro, aguanten el que la majoria no aguantaríem. Els truques i són els més ràpids en aparèixer i els truca tothom per a qualsevol cosa. Malgrat els seus pocs efectius, s'ocupen d'organitzar el trànsit, ajudar en tots els problemes i col·laborar, els que més, en la seguretat ciutadana, malgrat que això ho haurien de fer uns altres.
Per tot això i davant la pressió a que es veuen sotmesos, de vegades, pels brètols més impresentables, em sap greu que s'intenti desprestigiar un servei tant important per la ciutat. En tots els col·lectius hi han persones que no n'haurien de formar part i que poden embrutar la feina col·lectiva, per això cal no generalitzar.El Josep Maria Yago estic segur que no ho fa i sap perfectament que no es pot posar tots els agents en el mateix sac. Els nostres companys no s'ho mereixen i ell i jo sabem la feina que fan. Les nostres divergències sindicals amb el sindicat que els representa majoritàriament no ens poden fer oblidar l'agraïment que, en molts casos, els hi hem de retre com a habitants d'aquesta ciutat.

Josep Mª Badia Terceño

------------------------------------------------------------

Un escrit ben lúcid Josep Maria, hi estem completament d’acord, i com hem comentat en diverses ocasions, és una llàstima que, estant com estem per la feina, no puguem treballar des de la unitat i el respecte a la diferència. Ens cal esforç en aquesta direcció. I afegim que hem d’abandonar alguns enfrontaments, que ja tenim prous problemes.

Salut company!

Sindicat ASEMIT

PACIFISTES DE BOQUETA?

Darrerament sembla que declarar-te antisistema, ser rebel, malgrat hagis passat dels 50, anar en contra de la policia i prendre't la justícia per la teva mà està de moda i et fa ser més "guai”. Fa un dies, un conegut de la blogosfera tarragonina, Josep Maria Yago, apareixia rajant contra la Guàrdia Urbana. Al seu article, titulat “prepotència policial?”, al qual hi podeu accedir a través d’aquest enllaç, afirmava que “algunes de les seves actuacions em provoquen una profunda preocupació, car -a més d'associar-se a actuacions de cossos armats i entrenats en l'ús de la força- es produeixen en un context general de retallada de llibertats i criminalització de la dissidència”. També reproduïa una noticia, apareguda en el diari El Punt del dia 14 de novembre, amb foto il·lustrativa, manifestant que “no tinc cap intenció de generar noves polèmiques per tant em limito a reproduir una noticia”.
Algun dia sabrem “la veritat de Yago”. Ens referim a què es deu aquesta fal·lera per donar difusió en el seu bloc a tot tipus de notícies que desprestigiïn la labor policial de la Guàrdia Urbana.
El dijous passat, durant una manifestació pacífica d’estudiants, un avalot de joves va atacar a la Guàrdia Urbana, llençant-los pedres i tanques. La foto de dalt es prou eloqüent. Per què no parla Yago sobre aquests “pacifistes” que fan malament el seu treball? Yago, Yago, no intenti manipular la gent i posar-la en contra de la seva policia, que la gent ja fa temps que no es llepa el dit. Sigui més conseqüent amb els principis del pacifisme que diu defensar. El seu silenci, quan una colla de brètols ataquen la Guàrdia Urbana llençant-los pedres i tanques, li fa perdre credibilitat i fa que la gent es qüestioni l’abast del pacifisme que preconitza.

ELS SINDICATS UGT i ASEMIT SIGNEN UN ACORD D'UNITAT D'ACCIÓ SINDICAL

1+1=3 Junts serà millor que la suma UGT+ASEMIT

UGT i ASEMIT van signar ahir un conveni d'unitat d'acció sindical. La col·laboració entre ambdós sindicats no és nova, ja que "existia una relació molt estreta des de fa quatre anys", va confirmar ahir el president d'ASEMIT, Josep Ramon Borràs. Aquesta col·laboració s'ha concretat en múltiples accions, documents conjunts i la posada en comú de l'estratègia més convenient per a aconseguir bons acords per a tot el personal. En aquest sentit també es va manifestar el secretari de serveis públics de la UGT, Àngel Martín de Sande, qui va assegurar que "l'acord obre un nou escenari en un model municipal marcat per un nou govern que té una clara voluntat de canvi" .
En paraules d'Antoni Tost, secretari de l'ASEMIT, "l'Ajuntament de Tarragona té 1010 treballadors funcionaris i l'equip de govern vol modernitzar el funcionament de l'administració, circumstància que donarà moltes oportunitats de millora professional als treballadors municipals" UGT i ASEMIT sumaran més de tres-cents afiliats "amb la clara voluntat d'unir esforços que duguin a una maximització de l'eficàcia sindical davant dels treballadors municipals, que en seran els grans beneficiaris".
Així i tot, el president del sindicat ASEMIT, Ramon Borràs, va afirmar que "ASEMIT continuarà gaudint d'independència funcional i organitzativa, però els dos sindicats tenim la voluntat clara de concórrer de manera conjunta a les eleccions sindicals de 2011".

XAT AMB L'ALCALDE

· ASEMIT: Bona tarda senyor Alcalde, Dins dels objectius del seu programa electoral està potenciar els mitjans humans i materials de la Guàrdia Urbana, per tal de prestar un millor servei als ciutadans de Tarragona. -El nostre sindicat voldria saber com es farà la potenciació humana?- i per quan? - La nova caserna de la Guàrdia Urbana, estarà construïda en els propers dos anys? Gracies i felicitats per tenir l'oportunitat de poder expressar les nostres preguntes en un mitja innovador i tan conegut per nosaltres. www.asemit.com

· ALCALDE: Benvolguts: en primer lloc us he de dir que valoro molt la vostra tasca i dedicació. Efectivament posarem 25 agents nous de la GU en cada any d'aquest mandat municipal i la Caserna serà una realitat en els dos propers anys. El seu cos que té 150 anys de vida és un servei imprescindible pel benestar de Tarragona.

CCOO: DOBLE LLENGUATGE I MOLTA XERRAMECA BARATA!

Nosaltres sí, però vosaltres no. Només així pot entendre's que els de CCOO constantment denunciïn la contractació per la via d’urgència com una forma impura i perversa per endollar parents i amics a la funció pública i, després, alguns dels seus, que ocupen càrrecs directius i de representació sindical, utilitzin justament aquesta metodologia de contractació a les seves àrees de responsabilitat. Ahir, a la Comissió informativa de personal en van fer tota una demostració. Quina congruència!
Més congruència: l’expresident de la Junta de Personal, escollit i cessat per majoria sindical, ara treu pit i ens envia pamflets donant-nos lliçons de democràcia i acusant a la majoria sindical de la Junta de Personal d’haver-lo fet fora amb un “cop d’estat”.
Més congruència: l’expresident va prometre corregir desequilibris i donar solucions globals, però durant cinc mesos no va ser capaç ni de passar el fons social.
En poc menys d’un mes, la nova majoria sindical de la Junta de Personal, liderada pel president Jordi Pallàs, ha estat capaç d'aconseguir que a la nòmina de desembre TOTS els funcionaris cobrin els endarreriments pendents derivats del compliment de l’article 24 del Conveni i també el fons social.
Rectificar és de savis, però negant l’evidència i crispant la vida sindical amb pamflets que volen posar en dubte l'honorabilitat i la noblesa del nou president de la Junta de Personal, o de la cap de servei de RRHH, de saviesa, precisament, no es demostra tenir-ne molta.

UGT i ASEMIT FEM LA FEINA

Fruit del treball de col·laboració entre la UGT i l'ASEMIT, hem aconseguit que TOTS els funcionaris cobrin els endarreriments pendents de l'IPC català a la nòmina de desembre de 2007

Fem memòria:

A la nòmina de gener de 2007, l’Ajuntament havia deixat de pagar l’IPC Català a TOTS els funcionaris, llevat de la Guàrdia Urbana que sí ho cobrava en virtut del seu acord específic.
Fins a la data només s’havia pogut arribar a un acord amb la Corporació d’augmentar durant el 2007 el complement específic en un import igual a l’1% de la suma del sou base, del complement de destinació i del complement específic. Aquesta quantitat era insuficient i no garantia assolir la percepció íntegra del complement específic en tres anys (juny 2007- desembre 2009)

Fem la feina:

- A la nòmina del mes de desembre de 2007 cada funcionari cobrarà els endarreriments corresponents a l’IPC català. (Per entendre’ns, aquest import equival a multiplicar per 14 la productivitat per rendiment, abonada a la nòmina de novembre de 2006, incrementada en un 2%)

-D’altra banda, l’ajuntament es compromet a aplicar a cada funcionari els increments retributius suficients per tal que, a la paga extraordinària de desembre de 2009, es percebi l’import del 100% d’una mensualitat del complement específic. D’aquesta manera, haurem aconseguit que les pagues extraordinàries "dobles" esdevinguin per fi una realitat.

El treball conjunt de la UGT i l’ASEMIT ha servit per a corregir el greuge retributiu que veníeu patint els funcionaris, en relació a la Guàrdia Urbana, quedant demostrat que NEGOCIEM PER MILLORAR LES CONDICIONS DE TOTS ELS TREBALLADORS MUNICIPALS I NO NOMÉS PER LA GUÀRDIA URBANA, TAL COM ENS VOLEN FER CREURE ELS DE CCOO.

LES MILLORES NO VENEN DE L’AIRE DEL CEL. NOMÉS SUMANT ESFORÇOS UGT-ASEMIT LES HEM ACONSEGUIT PER A TOTHOM.


Llegir les propostes

TRANSPARÈNCIA CONTRA LA DEMAGÒGIA DE CCOO

En un correu electrònic titulat "CCOO compleix la paraula", s’afirma que davant l'engany permanent, la falta de diàleg i la negació de l'actual Equip de Govern, per aplicar a tots els treballadors laborals les mateixes millores soci-econòmiques adjudicades al col·lectiu de funcionaris de la Guàrdia Urbana, s’ha presentat al Jutjat Social un Conflicte Col·lectiu.
La pregunta és si aquestes accions són pel bé de tots els treballadors o solament pels interessos personals d'uns quants. És innegable la capacitat d'aquesta gent per a practicar el sensacionalisme més descarat (recordeu la recent proposta de 300€ mensuals de productivitat per a TOTS? ) o per donar corda a propostes sindicals basades en l’exercici reiterat de la demagògia.
Està per veure si tindran la barra de demanar al Jutge l’aplicació de "la llei de l’embut: l’ample per a ells i l’estret per a tu". Dit d’una altra manera, cobrar com la Guàrdia Urbana, però fent l’horari dels funcionaris, que és inferior en 10 hores mensuals al de la Guàrdia Urbana. Tot això no és més que una presa de pèl alarmant o una cosa més greu, que s'acostuma a anomenar manipulació.
De debò que ja en teníem ganes que posessin el Conflicte Col·lectiu, per negar-se l’Ajuntament a aplicar el que ells demanen, que no és altra cosa que la llei de l’embut. Que tinguin molt d’èxit en la seva reclamació i, si us plau, que s’acabi aquesta comèdia que ja dura quatre anys.

EQUILIBRI SINDICAL?

LA TÍRRIA CONTRA LA GUÀRDIA URBANA

Companys/es, el 'juantxito' de CCOO una vegada més s'ha superat efectuant greus desqualificacions a una treballadora municipal a qui acusa de trànsfuga. L'home està convençut que avui ha complert amb una noble, lleial i alta missió escampant aquesta porqueria sindical, però no s'adona que els seus 'capos' se n'enfoten d'ell i només el consideren mera comparsa per fer-los la feina bruta, mentre ells, a l'ombra de les cantonades de la plaça de la Font, s'amaguen de donar la cara, van teixint la seva particular 'promoció professional' i ni tan sols s'ocupen de donar-li el més elemental suport en la correcció ortogràfica o d'estil. Hàbilment, es garanteixen que el 'juantxito' quedi ben sol i retratat si pinten bastos i algú presenta una denúncia per infracció al 208 del CP, perquè una cosa és la crítica i l'altra la difamació. Quin gran companyerisme, tenen un morro que se'l trepitgen!

'Juantxito', pel teu bé, fes-nos cas i engega'ls tots a dida abans que sigui massa tard!

LA LLEI DE L’EMBUT

CCOO reivindica la llei de l’embut, l’ample per a ells i l’estret per a tu

El pedrojota de CCOO ha enviat un altre furibund atac a la gestió dels responsables que hi ha al capdavant de la regidoria de personal per no haver aplicat la ‘llei de l’embut’. Una particular ‘llei’ que CCOO exigeix que els apliquin en benefici del seu propi interès. Aquests, són ‘els seus’ veritables principis d’igualtat i equitat que reivindiquen.
Com s'atreveixen a donar lliçons de sindicalisme, els que estan demanant els sous dels funcionaris de la Guàrdia Urbana però els hi neguen la jornada de 35 hores setmanals? Doctor Jekyll i Mister Hyde, esquizofrènia, potser cara dura? No pot ser que els nostres companys ens prenguin per idiotes.

D'altra banda, l’insult i la desqualificació pública que fa el pedrojota de CCOO dels responsables de personal, només posa de manifest la seva fatxenderia i el seu dogmàtisme. Per això, li hem comprat el llibre "L'art d'amargar-se la vida" de Paul Watzlawick, que estarem encantats de regalar-li a fi que prengui consciència del mestratge que té en aquesta feina.

Llegir l'escrit de CCOO

Aquest divendres, el pedrojota de la secció sindical de CCOO ha enviat a tots els treballadors municipals un altre exabrupte dels seus, en forma de correu electrònic massiu, ple de calumnies i falsedats interessades. Certament, l’única acta legal és la proposada per la majoria de delegats i delegades que composen la Junta de Personal i que l’expresident va censurar de manera antidemocràtica i amb tics que ratllen el despotisme.
De fet, els responsables de personal no han fet altre cosa que el mateix que van fer en el seu dia quan una majoria de delegats i delegades de la Junta de Personal es van reunir i van escollir President i Secretària de la Junta; és a dir, donar validesa a les decisions de la majoria democràtica. Una decisió, llavors, reivindicada per CCOO i els seus socis del pacte de sang. Ara ha passat exactament el contrari, però amb els mateixos arguments i raonaments democràtics. Deslegitimar els responsables de l’àrea de personal, tractant-los de partidistes, marrullers i prepotents, no és més que una ‘pataleta’ dels que només accepten les normes del joc democràtic quan els són favorables.
Els sindicalistes de CCOO han tastat la medicina democràtica que ells van aplicar primer. Que en prenguin nota i que vagin en compte amb les expressions injurioses que poden constituir un presumpte delicte contra l’honor de les persones, recollit a l’article 208 del Codi Penal.

Llegir l'escrit furibund de CCOO

De debò, que avui ha estat lamentable l'actuació del president de la Junta de Personal i la soldadesca desordenada de CCOO que l’acompanyaven. És inconcebible que aquest senyor, que presumeix de dialogant i demòcrata, es negui a incloure a l'ordre del dia aquells assumptes que van ser sol·licitats per la majoria dels membres de la Junta de Personal, tot perquè s'imagina que li poden fer perillar la situació de privilegi que gaudeix actualment. Al final, tots aquests episodis de censura antidemocràtica tenen enormes similituds amb els que practica un altre president. Ens referim al goril·la vermell de Veneçuela.
Aclarim a la soldadesca desordenada de CCOO que en suposada democràcia, per a segrestar l’exemplar del setmanari “El jueves” va caler un acte judicial. Al seu delegat i president, per a segrestar la voluntat de la majoria de delegats i assestar un clatellot al funcionament democràtic de la Junta de Personal, pretenia valdre’s del raquític argument d’”evitar discussions inútils”. Au va campió de la concòrdia, que avui t’has superat!
A veure si s’assabenta el president de la Junta de Personal que l’únic que tergiversa la realitat és ell, desbaratant les ofertes sinceres de diàleg i de treball conjunt que li hem proposat, per a mantenir la situació de privilegi i evitar que a la soldadesca que l’acompanya se’ls acabi la feina i s’hagin de posar l’uniforme de guàrdia o la bata de porter d’escola i anar a treballar.
Així de senzill i clar. Que ningú ho dubti.

Tot i l'optimisme del President de la Junta de Personal -quan ens parla de “la seva il·lusió personal per la millora en les relacions entre les diverses forces sindicals de l'Ajuntament”- els 10 delegats que constituïm actualment la majoria sindical a la junta de personal (6 de l’ASEMIT, 3 de la UGT i la delegada no adscrita, Sra. Aïda Basarrate) hem pogut constatar, en un escrit que ens ha enviat, la decisió -que ratlla el despotisme- de no incloure en l'ordre del dia temes que li havíem demanat debatre com és la modificació de la representació sindical a la Mesa General de Negociació dels funcionaris.
Al seu darrer escrit, ha deixat de dissimular i ens diu: “Jo no he dit que no es convoqui una Junta per parlar d'aquest tema, només us he dit que havia fet una consulta a la Generalitat per saber si el canvi era possible legalment. Com podeu comprendre, mentre jo sigui president de la Junta, les convocatòries que no faci jo no serveixen per a res. Per tant, l'ordre del dia vàlid és el que jo us he enviat” Òbviament, aquest comunicat ha servit almenys perquè, davant els treballadors municipals, s'hagi tret definitivament la careta.
Tot i això, hem decidit assistir a la reunió extraordinària, a la qual ens ha convocat a la Casa Canals, i passar dels “numerets de circ” als quals ja estem acostumats, anant més enllà i debatent amb normalitat tots els assumptes proposats per l’actual majoria sindical.

Us recomanem una ullada a la prova palpable i evident del que us hem explicat al següent enllaç: http://www.asemit.com/junta.pdf

PRODUCTIVITATS PER A TOTS O... EL “TEATRILLO” DE CCOO?

Fa mesos, la representació dels treballadors i la de l’equip de govern municipal vam acordar negociar l’establiment d’uns criteris objectius per al repartiment dels plus de productivitat. La voluntat d’establir aquests criteris per part dels sindicats UGT i ASEMIT era doble. D’una banda evitar la tradicional manca de criteris objectius en l’assignació dels complements de productivitat, que no permeten argumentar mínimament que un treballador guanyi més que un altre; i d’altra, evitar la segregació salarial actual que impedeix que tots els treballadors de la casa puguin accedir al cobrament d’aquests plus.
Fins aquí tots hem estat d’acord, però fa uns dies que CCOO s’ha desmarcat amb una proposta que pot arribar als 300 € mensuals de productivitat per a cada treballador. Tenint en compte que a l’Ajuntament hi treballen uns 1010 treballadors, una simple operació matemàtica ens diu que ens caldrien 3.636.000 € anuals per a fer front a la seva proposta de repartiment dels plus de productivitat per a l’any 2007, 4.132.290 € per l’any 2008 i 4.641.960 € per l’any 2009. Actualment es destina al pagament de productivitats una quantitat aproximada de 1.445.000 € anuals. D’aquí que nosaltres ens preguntem, d’on trauran els més de 2.191.000 € que els falten per a poder dur a terme la seva proposta? o és només una proposta més de cara a la galeria?
Resulta obvi que nosaltres, com a forces sindicals, no renunciem a aconseguir millores econòmiques per a tothom, però la nostra responsabilitat sindical ens obliga a ser realistes i a no crear ni confusió ni falses expectatives a ningú. Per això hem elaborat una proposta de criteris objectius per a l’assignació de complements de productivitat que volem negociar amb la corporació i evitar així l’actual manca de criteris objectius en l’assignació dels complements de productivitat i també universalitzar el cobrament d’aquests plus, evitant-se així l’actual segregació salarial que impedeix que tots els treballadors puguin accedir al cobrament d’aquests plus.
Podeu descarregar la nostra proposta de criteris objectius per a l'assignació dels complements de productivitat a l'Ajuntament de Tarragona en format PDF a la següent adreça:

http://www.asemit.com/productivitats.pdf

Ben cordialment,
Sindicats UGT i ASEMIT

NO! A L'ASSETJAMENT SINDICAL

L’ASEMIT denunciarà totes les formes de violència que es puguin produir als llocs de treball municipals. Cal reconèixer i rebutjar totes les formes que adopta la violència: la física, la verbal, la sexual, la psicològica...

Des de l’ASEMIT considerem que l'assetjament, en aquest cas sindical, no és un problema solament de les persones que el pateixen sinó que és necessari que tots actuem per tal de fer-lo desaparèixer, els sindicats els primers. Demà mateix parlarem amb el President de la Junta de Personal i li demanarem que retiri l'escrit que hi ha penjat a l'interior del plafó informatiu del seu sindicat CCOO.

HA MORT JOSEP LLUÍS NAVARRO ROYO
Tercer tinent d'Alcalde

Els companys del sindicat ASEMIT ens hem quedat commocionats per aquesta tràgica notícia i volem expressar el nostre condol a la família, companys i amics de Josep Lluís Navarro. Una abraçada plena de força per a tota la família socialista i plena de recolzament per a tot el que calgui. Descansi en pau.

LA PERLA DE L'ALGUER CAPTIVA A LA PLAÇA DEL REI

Santa Tecla sempre ens porta sorpreses i quasi sempre les descobrim a escenaris que per al consistori són secundaris o, de segona, cas de la Plaça del Rei. Els qui estimem la bona música passem de les actuacions que es fan a la Plaça de la Font, preparades per les grans masses, i caminem tranquil·lament fins aquest racó tan màgic que acull restaurants de bona qualitat, la Torre de Pilats o la seu del Museu Arqueològic. Ahir a la Plaça del Rei hi va arribar la perla de l'Alguer. Ahir, la sensualitat de la veu de la Franca Masu ens va captivar a tots i els sons creats pels seus músics ens van portar, en algun moment, al paradís. La veu de la Franca és tan dolça com ella mateixa, en persona. Abans de l'actuació, que va començar molt tard i després de cessar miraculosament la pluja, el meu amic Anton, la meva dona (autora de la foto) i un servidor vam estar una estona parlant amb ella. Quan va acabar el concert ens vam retrobar de nou per comentar que ens havia semblat molt bo i encara més bell. De pas li vam comentar que la veurem de nou en directe molt aviat però en aquesta ocasió a la seva terra, a l'Alguer. El proper 28 de setembre hi marxem quatre dies amb els companys de l'ajuntament de Tarragona i la Franca cantarà el 29 a la nit en un racó petit on hi caben poques persones i on hi seran tres catalans, amics i admiradors. L'Alguer i la perla d'aquesta illa ens esperen.

COMUNICAT UGT-ASEMIT

Com segurament molts de vosaltres ja sabreu, en els darrers dies s’ha produït la dimissió de la Sra. Aïda Basarrate com a Secretària de la de la Junta de Personal i com a delegada de la USOC, fet que ha provocat un canvi en l’escenari sindical de l’actual Junta de Personal.
ASEMIT-UGT hem treballat des d’aquesta nova situació per intentar arribar a un compromís de col.laboració entre ASEMIT-UGT-CCOO, perque pensem que és el que pot donar millors resultats.
El camí és difícil, però la nostra voluntat de consens és ferma i així ho reflectirem a la Mesa Negociadora i a la Junta de Personal. Treballarem des d’aquesta postura per una defensa potent dels treballadors de l’Ajuntament de Tarragona, especialment en els temes pendents d’aquí a final d’any, com són les retribucions, les productivitats, la valoració de llocs de treball i l’acord/ conveni

LA GUÀRDIA URBANA I ELS BOMBERS GENEREN EL COMPROMÍS DELS MÉS PETITS AMB LA SEGURETAT

Aquest passat dissabte 15 de setembre, formant part del programa oficial dels actes de la Festa de Santa Tecla, la Guàrdia Urbana de Tarragona va realitzar una exposició de mitjans humans i materials. Aquesta exposició no és la primera vegada que s’organitza, tot i que aquest any ha tingut un caire especial perquè està inclosa en els actes de la celebració del 150è aniversari de la creació del Cos.
L’exposició va comptar amb la participació del Cos de Bombers com un altre dels cossos implicats en la seguretat i el benestar dels ciutadans.
Xavier Berrio, coordinador de l’organització de l’acte, en fa una valoració molt positiva i destaca els centenars de nens que van participar en cadascuna de les més de deu activitats que es van portar a terme. “Els nens s’han trobat molt bé amb nosaltres. És molt important que els nens coneguin de prop els cotxes patrulla, les motocicletes, la furgoneta d’atestats o els cavalls dels agents de gran gala, perquè així augmenta el seu interès per l’educació viaria. Sabem que un nen que participa, és un en que es vincula i quan es vincula, genera compromís i aprèn més. Ara ens agradaria anar una miqueta més enllà i muntar un parc infantil fix de trànsit al parc de la ciutat on poder fer xerrades i desenvolupar tot tipus d’activitats que ajudin a la formació dels nens. Estem molt interessats en incorporar sensibilitat per l’educació viària i volem compartir responsabilitats amb l’escola, perquè l’educació viària no és només una qüestió de l’escola. Tenim clar que quan un policia davant un semàfor que comença a pampalluguejar diu: “Ull nens, no hem de passar”, s'està fent educació viària.”
Cal ressaltar que a l’acte hi va assistir l’Alcalde de la ciutat, qui es mostrà sorprès i a la vegada molt interessat en impulsar i donar continuïtat a aquest acte, perquè l’educació viària dels nostres nens és la millor inversió que podem fer per reduir la sinistralitat i millorar la seva qualitat de vida quan es facin adults.
El reconeixement dels ciutadans tarragonins més joves ha estat claríssim, ara només cal que aquest esforç es compensi amb recursos i també amb suport per a fer d’aquest projecte una realitat.

El quartet de rap, Violadores del Verso, denunciats per la Guàrdia Urbana de Tarragona per fumar marihuana a l'escenari.

El grup nega els fets i acusa a la policia de “intentar coartar la seva llibertat sobre l’escenari” El concert que els Violadors del Vers van oferir a Tarragona dijous passat, dintre de les festes de Sant Magí va acabar en un encreuament d’acusacions amb la policia i amb una denúncia contra dos dels membres del grup i el seu mànager. Segons va anunciar ahir la Guàrdia Urbana de Tarragona, els Violadores del verso afronten una denúncia administrativa per haver fumat marihuana a l’escenari. La policia municipal va denunciar també al representant del grup per “intentar entorpir les gestions dels agents”, va explicar ahir Carles Castillo, regidor de Seguretat Ciutadana (PSC). La nit del dijous, durant el concert a l’aire lliure del grup aragonès, la Guàrdia Urbana va localitzar i va identificar a un grup de joves fumant marihuana. Un d’ells va informar a l’agent que els artistes estaven fent el propi mentre actuaven. La policia va comprovar que era cert, va esperar que acabés el concert, va recollir burilles de la tarima i va obrir diligències “contra dos dels components del grup i el seu representant”. No obstant això, des del grup la versió és radicalment diferent. “Dos policies van entrar atropelladament als camerins exigint que ens identifiquéssim i volent endur-se Kase-O”, explica Ramón Alconchel, el representant de la banda que continua: “Els vaig advertir que era un espai privat i que no podien entrar allí i menys d’aquestes formes demanant reforços policials”. Davant les formes adoptades per la policia, Ramón Alconchel va cridar als organitzadors que, segons la seva versió, “van mostrar tot el seu suport al grup i li van dir a la policia que s’havien excedit”. Els policies acusaven al grup d’haver fumat marihuana. Un fet que “ni és cert ni deixa de ser-ho. Ni vam fumar porros ni en vam deixar de fumar. Com sempre diem això és una cosa completament individual i particular”, assegura Alconchel que veu clars els motius de l’actuació: “Sembla que els va molestar l’actitud de Violadores sobre l’escenari, la seva forma de dir les coses i les seves denúncies. El que ha passat és un precedent molt greu ja que es passa a acusar la llibertat d’expressar-se sobre un escenari”. Una mica del que vol excloure a l’organització: “S’han portat molt bé amb nosaltres i per fi s’han atrevit a programar hip hop en unes festes d’aquest nom. Els policies no eren més que un reducte pseudofeixista que hi ha a Tarragona”, conclou el mànager, moments abans d’agafar un avió rumb a les festes de Bilbao.

Notícia publicada el 22/08/2007

El nostre punt de vista

Pel que es veu, el detonant del conflicte va ser la constatació per part de la policia del consum de marihuana del quartet damunt de l’escenari i davant un nombrós públic adolescent. Si s’aprofundeix una mica més... Com explicaran els pares als seus fills adolescents que això no deu ser així? La policia, per imperatiu legal, no pot ser ni permissiva ni encoratjadora del consum en públic de marihuana ni de altre cap droga i molt menys si aquest consum es produeix davant de menors. Sobretot si tenim en compte que per al menor, el fet de presenciar el consum de drogues per part de “personatges” que són objecte del seu culte, li incrementa la vulnerabilitat i, per tant, s’està afavorint que pugui donar-se un consum abusiu i problemàtic de drogues.
Si la denúncia, independentment de la sanció que pertoqui, ha de servir perquè el quartet de raperos no repeteixi aquest tipus d’actituds generadores de factors de risc a menors, haurem de concloure que l’actuació de la Guàrdia Urbana ha estat, més que una actuació repressiva, una esplèndida intervenció preventiva.

Un dels quatre Pomells de flors de la festa, s’ha lliurat al col·lectiu de la Guàrdia Urbana, amb motiu del seu 150è aniversari.

GUÀRDIA URBANA.
I abans de seguir la ruta aquí un moment ens entretenim.
Bo i felicitant-vos per tots aquests anys de lluita contra el crim.
I de treure’n l’aigua clara d’allò que fa tuf de socarrim.
Amb tant de bagatge que ningú no s’estranyi si convenim.
Que ja la primera multa vau’nar a posar-la al General Prim.

Versot dedicat del Titot i la Banda de l’Eix del Mal.

AMNÈSIA INTERESSADA

Sembla mentida com som les persones, o millor dit, com funciona la memòria de les persones. Bé, tan és, començarem dient que no es pot desmentir una mentida, ja que és mentida. Els darrers escrits de CCOO no s’ajusten gens a la realitat que s’està vivint i que ells qualifiquen com a “fet excepcional”. En relació a aquest “fet excepcional”, és veritat que la companya Aïda Basarrate se n’ha anat de la USOC, i ho podem entendre, perquè més d’un de nosaltres, en el seu lloc, també ho hauríem fet.
Ens sorprèn que els avui escandalitzats pel transfuguisme, fa uns anys van abandonar la UGT emportant-se, no sempre amb honestedat, els seus afiliats.
També és cert que la companya Aïda Basarrate ha deixat la Secretaria de la Junta de Personal. Ara bé, el més cert i fonamental, que ningú explica, és que la companya Aïda va marxar de la USOC desprès d’una reunió del Sindicat, en la qual se li va plantejar que dimitís de Secretària General de la Secció Sindical de la USOC per no combregar amb la seva línia de treball. Aquest fet va suposar la culminació de tres anys de contínues desavinences, confrontacions i disputes personals internes amb les quals no hi estava gens d’acord.
Efectivament, per coherència sindical, darrera d’aquesta falta de confiança es produeix la sortida de la USOC.
Resulta evident que els companys de CCOO estan en absoluta contradicció utilitzant interessadament dues vares de mesurar ben diferents.
Nosaltres no ens vam oferir a la companya Aïda, com van fer els companys de CCOO, que van ser els primers en oferir-se en donar-li recolzament i suport si es quedava amb ells.
Obliden els companys de CCOO que la UGT fa poc més de dos anys, ja va patir el que ells denominen “fet excepcional”. Cal recordar-los que sota les sigles de la UGT van marxar vuit (8) companys, primer al grup mixt i poc desprès es van incorporar a la USOC i van deixar a la UGT amb un delegat a funcionaris i un delegat a laborals. I per descomptat, cap d’ells va dimitir com a delegat.
També convé recordar que en l’anterior Comitè d’Empresa un delegat de la Candidatura Independent es va veure compel·lit pels seus companys a presentar la dimissió després d’haver intentat passar-se, a canvi de no direm quines promeses, ( no cal furgar en la ferida d’ algú que va cometre un error però que en darrera instància va tenir la decència de rectificar) a les files de la llavors UGT, posteriorment grup d’ escindits i posteriorment USOC.
Si després d’aquest exercici de memòria, CCOO es manté en la seva postura de no pactar amb trànsfugues, ni amb aquells que acullen a trànsfugues, serà curiós esperar quina explicació donaran per mantenir un pacte amb qui no només és trànsfuga sinó que provoca de sotamà el transfuguisme.
Es veritat que darrerament la UGT va manifestar el seu interès per fer un procés d’aproximació amb els companys de CCOO, però també es veritat que els companys de CCOO, volien fer un procés d’aproximació amb la UGT només deixant fora els companys de l’ASEMIT. Per tant, no sabem a què juga CCOO.
Doncs NO i NO, companys! No a la manca de responsabilitat, no a la incontinència verbal i no a les cerimònies interessades de confusió i hipocresia per explicar les coses segons convenen en cada moment.
No sabem què passa amb els companys de CCOO, no sabem si es protagonisme, personalisme o ganes de superació. Si es tracta d’això darrer, realment s’han superat!

Sindicats UGT i ASEMIT

EL SECRETARI D'IPA TARRAGONA FA 40 ANYETS!

L'Anton avui fa 40 anys i li desitgem que sigui molt feliç aquest dia amb les persones que més estima.

S'ho mereix, perquè és de les persones més entusiastes que hi ha. No estalvia ni hores ni esforç. En molts sentits personifica l'esperit d'IPA: "SERVO PER AMIKECO"

Moltes felicitats Anton i tranquil, que l'impacte emocional és fort però no hi ha efectes secundaris. I la crisi dels 40, ni veure-la !!!

Robustinyu

ENS VEIEM AL SETEMBRE !
Benvolguts lectors d'ASEMIT, ens anem de vacances per a recarregar les piles i tornar amb noves idees i nous posts per al bloc. Que tingueu bon estiu i ens veiem al setembre!

L'ACTOR SECUNDARI BOB

Hem sabut que el post titulat “ROMA, NO PAGA TRAÏDORS!” li ha sentat com una patada a la boca a l’estrateg de CCOO al nostre ajuntament i, emprenyat com un mico, contraataca fent treballs extraordinaris pels de la USOC. Sembla que la xerrameca barata és el seu sedant preferit.
Frases boniques com “Nosaltres volem que les millores siguin per tots i que l’empresa no desenvolupi accions en benefici d’uns pocs i per a càstig dels demés” no són més que frases de galeria, doncs resulta irònic que els que s’han caracteritzat per “negociar” a l’anterior legislatura interinatges per la via d’urgència o pidolar pels despatxos productivitats mensuals de 232,22 euros per als seus delegats, ara ens vulguin donar classes d’ètica sindical.
Aliar-se amb CCOO per escriure mentides no els ajudarà a netejar els seus pecats i les seves misèries.
Asemit, sense tanta xerrameca barata, farà la feina a que s’ha compromès i seguirà avançant fent propostes creïbles, raonades i solvents. Ens en sortirem, i ens en sortirem bé!

ELS TREBALLADORS MUNICIPALS HEM PATIT UN CONAT D’ACTE-MORDASSA EN LA LLIBERTAT D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ SINDICAL

Uns dies després que el Bloc del nostre sindicat ja torna a ser visible des dels ordinadors municipals, és una bona ocasió per reflexionar sobre el dret d’expressió i d’informació sindical que tenim els sindicats i també sobre el dret de rebre informació sindical que tenen tots els treballadors municipals.
Anys enrere, la informació arribava escrita en paper o transmesa oralment a les assemblees. Amb l’arribada de les noves tecnologies, també es fa arribar via correu electrònic o accedint als llocs web dels sindicats. Tant en un cas, com a l’altre, tothom que tingui uns principis mínimament democràtics, estarà d’acord en que no es pot restringir el dret als treballadors d’estar informats dels assumptes laborals que els puguin interessar. Per tant, el dret dels treballadors a estar informats, entranya la responsabilitat dels nostres governants a mantenir-se alerta per no permetre que res ni ningú tingui la temptació de restringir o minvar aquest dret.
El nostre sindicat entén que el dret a estar informat dels assumptes laborals ha d’esser exercit de manera natural i res té a veure amb els que intenten, de manera perversa, confondre l’opinió pública comparant aquest dret amb el mal ús d’utilitzar l’accés a internet durant la jornada laboral per a fer reserves de vacances, consultar blocs d’amics o pàgines amb continguts eròtics o sexuals.
El dret a rebre o accedir a la informació de caire sindical és un privilegi del qual no gaudeixen encara milions de treballadors a tot el món, que el veuen com una utopia difícil d’aconseguir, i que és causa de tota mena de represàlies. Són molts els estats que encara la mantenen proscrita. No obstant això, el vertiginós desenvolupament de les noves tecnologies ha obert gairebé totes les portes, i ni tan sols les dictadures més hermètiques poden impedir completament que es filtri la llibertat per les autopistes virtuals i les antenes parabòliques. En la memòria dels treballadors més vells de la casa encara palpita l'absència de la llibertat d’accés a la informació de caire sindical. Sense aquesta llibertat d’accés a la informació, l’atmosfera seria irrespirable i els treballadors deixarien de ser lliures i també iguals, doncs no es podria assegurar la mateixa igualtat d’oportunitats i de coneixements sobre l'actualitat laboral a tothom que treballa a l’Ajuntament. Els perills no només existeixen als països regits per governs autoritaris. La restricció patida aquests dies enrere pels treballadors municipals envers el nostre sindicat ens ha permès ser testimonis d'excepció de com, fins i tot societats en les quals la llibertat d'expressió i d’informació sindical està profundament arrelada, es poden patir conats d'actes-mordassa totalment inadmissibles.
Som conscients que qui restringeix el dret als treballadors a accedir a la informació sindical, ho fa per silenciar o amagar allò que no vol que se senti, però avui això és pràcticament impossible perquè els canals són massa per ser silenciats en la seva totalitat.Des d’aquests Bloc sindical, donem les gràcies a qui correspongui per haver donat les instruccions polítiques precises i oportunes per tal que el sentit comú retorni a casa nostra i que l’accés de tots els treballadors a la informació de caire sindical surti de la zona ombrívola de confusió i incertesa i continuï sent un estendard de la llibertat sindical.

S’HAURAN DE REPETIR LES ELECCIONS SINDICALS? TOT ÉS POSSIBLE!

Lluny del la xerrameca barata a la que ens tenen acostumats els representants sindicals de CCOO als seus correus electrònics i butlletins, el cert és que el conflicte plantejat amb el procediment electoral per a renovar la representació de la Junta de Personal i l’entrada en vigor de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic encara no està resolt i dependrà del que resolgui el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya o, en última instància, d’una sentència judicial.
Pel nostre sindicat resulta obvi que els interessos dels funcionaris quedarien millor representats amb 21 delegats que amb els 19 actuals, però també ha quedat clar que ni a CCOO ni a la USOC els interessa que es compleixi la Llei, i actuen de forma interessada i amb un objectiu sindical clar: no perdre la majoria a la Junta de Personal que els proporciona el benefici, gens menyspreable, de disposar de tota la jornada laboral del president (CCOO) i del secretari (USOC) per a dedicar-la a tasques sindicals.
A priori, de les tres opcions possibles: repartir els 21 delegats segons els vots obtinguts per cada formació sindical el passat 25 d’abril, tornar a celebrar eleccions sindicals o efectuar eleccions parcials; les dos primeres se’ns presenten com a més possibles.
El nostre sindicat mai llença la tovallola i lluitarà fins al final i, quan arribi el moment, se sabrà la resolució definitiva del conflicte. De moment, l’intent indissimulat de CCOO i la USOC d'apartar l’ASEMIT i la UGT de la presa de decisions sindicals ha quedat palès perquè l’espai que ocupa l’ASEMIT, com a primera força sindical a la Junta de Personal, els fa nosa i també por, perquè defensem els interessos de tots els treballadors i cada cop més gent s’està sumant al nostre projecte sindical.
No és que ens fiem de les enquestes, però us demanem que us animeu a respondre amb sinceritat la que us proposem a la part dreta d’aquest post i que sigui allò que digui la majoria. Animeu als vostres companys i companyes a votar una de les opcions i, si s’han de celebrar noves eleccions sindicals, serà el moment de la responsabilitat col·lectiva.

(només es permet un vot per ordinador)

El nostre company i amic José Helios PÉREZ VICICONTI ha mort, als 54 anys d’edat, en un tràgic accident de circulació.

El nostre més sentit condol als familiars i amics.

HOMENATGE A FÈLIX SOTO

Estimats companys i companyes, Sr. Carles Castillo, Tinent d’alcalde de seguretat, amics i amigues, bona nit a tots.
És una gran satisfacció veure la quantitat de gent que heu volgut venir avui aquí. Demostra, un cop més, que som moltes les persones que recolzem una manera de fer les coses. Algunes d'aquestes persones estan aquí, mentre que altres no han pogut acudir, per una causa o altra, però sabem que podem comptar amb elles.
Tot va començar a finals de l’any 2002, en un moment en el que el moviment sindical estava enfonsat, on ningú s’assabentava del que passava, i que, la veritat sigui dita, estàvem tots dividits i enfrontats.
Va ser en aquell moment quan Fèlix Soto, amb un lideratge, jove, íntegre, enèrgic, i amb moltes ganes de donar-li un canvi a les coses, ens va cohesionar i ens va saber conduir fins al final, aconseguint èxits impensables.
Ser sindicalista no és fàcil, ser un bon sindicalista és molt difícil, extremadament difícil, però obtenir el reconeixement dels teus propis companys, és gairebé impossible; però el Fèlix ho ha fet possible, com tot el que es proposa. Ell ens fa pensar en els altres i aconsegueix que aflori el millor de cadascú de nosaltres. Mai l’hem vist actuar amb xuleria, amb prepotència, menyspreant les persones. Ell aconsegueix que tothom s’involucri, que tothom aporti idees, opinions i moltes il·lusions; i així és com ho hem aconseguit.
Però és evident que tots els camins tenen un principi i un final. Després de les eleccions municipals ha començat una nova etapa a la política municipal i el nostre alcalde, que per motius familiars avui no ens ha pogut acompanyar, ha fet una aposta molt clara i decidida pel nostre col·lectiu. Ens ha posat el regidor més idoni, un regidor jove, intel·ligent i amb una gran capacitat de treball i de generar il·lusió. Sabem que junts tirareu endavant les millors idees i els millors projectes per la Guàrdia Urbana i també pels ciutadans de Tarragona. Tot això ens il·lusiona a molts i amb la nostra presència avui aquí, volem deixar testimoni que en aquest nou camí, Fèlix, tal com diu l’himne del Liverpool, tu mai caminaràs sol.

UN NOU "JUANTXISME SINDICAL" PENJA PASQUINS A LA GUÀRDIA URBANA

Per als que no sigueu de Reus, la paraula "juantxi" la utilitzen com una mena d´adjectiu qualificatiu despectiu, però dit amb una certa ironia simpàtica, per a catalogar a una mena de 'freak' passat de voltes, amb un caràcter esperpèntic, exhibicionista, fiestero i perdedor vocacional, però que no té cap sentit del ridícul i que té certes ínfules artístiques.

cliqueu damunt el pasquí per a veure i llegir millor

L'ALCALDE VISITA LA GUARDIA URBANA

"El que sigui bo per la Guàrdia Urbana, serà bo per a Tarragona"

l'Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha anunciat aquest migdia de forma solemne, davant de més de cent agents i comandaments de la Guàrdia Urbana, l'impuls estratègic que es vol donar al cos i que té com a objectiu final millorar el servei que reben els ciutadans. Per a fer front a aquest "objectiu estratègic" ha designat un Tinent d'Alcalde amb la competència de Seguretat Ciutadana i també un Assessor de seguretat ciutadana de la pròpia plantilla.

L'Alcalde ha recordat que complirà tots els compromisos, inclòs el d'incrementar la plantilla durant la present legislatura en un centenar d'agents per a fer front a l'aplicació del guàrdia de barri i ha demanat a tota la plantilla la màxima participació i implicació per a impulsar nous canvis en l'organització i en el funcionament de la Guàrdia Urbana.

Des del sindicat ASEMIT, demanem que tot es faci bé, a poc a poc, amb cordura i treball, que són les eines per a fer que aquests objectius es converteixin en realitat. La Guàrdia Urbana necessita un canvi i aquesta és una oportunitat que no s'ha de desaprofitar. Enhorabona, ànim i força!

ROSA, BENVINGUDA A L'ASEMIT!!

Als delegats de l’ASEMIT ens fa moltíssima il·lusió explicar-vos que ahir l’assemblea d’afiliats va aprovar, per unanimitat, la incorporació d’una nova delegada LOLS al sindicat: la Rosa Rosich!!
A palau la coneix molta gent i la trobareu sempre disposada a ajudar-vos a l'àrea d'intervenció.
Aquesta companya, bressol de talent i infatigable treballadora, s'ha sumat al nostre projecte per ajudar-nos a aconseguir allò que ambicionem: un marc de relacions laborals més just, obert i compromès amb el progrés i la igualtat d’oportunitats per a tots els treballadors i treballadores municipals.
Benvinguda Rosa, i felicitats per la teva participació!!

Aquesta foto, amb el nou president del sindicat, l'hem fet avui.

L'OCELLET, TOT UN EXEMPLE A SEGUIR PER A NOSALTRES

Creiem, i així ho hem expressat a l'assemblea d'afiliats d'avui, que l'ocellet és mereix, a banda de la clamorosa ovació que ha rebut, una manifestació de simpatia per part de tots els seus companys i companyes en aquesta nova etapa que iniciarà en breu com a assessor. Per això, hem proposat que la setmana vinent fem un senzill, però emotiu i sincer sopar tots junts a l'avi Tòful.

De l'ocellet es podrien escriure moltes pàgines, però el més important ja està dit en aquest bloc. És tot un exemple de coherència, i les seves decisions mereixen tot el nostre respecte i admiració, perquè la seva coherència és un bé escàs al nostre ajuntament i és motiu d’admiració i d'orgull per la resta de companys del sindicat ASEMIT, perquè el Fèlix no enganya a ningú, diu i fa el que toca i per això se’l respecta, no com altres, que només els importa la mamelleta i que per a poder seguir vivint de la rifeta, han demostrat ser capaços, fins i tot, de vendre als seus companys.

Fèlix, estarem al teu costat perquè no caminis mai sol !!

Sindicat ASEMIT

ROMA, NO PAGA TRAÏDORS!

Ho dèiem abans de les eleccions sindicals: “Per a tornar a aspirar a tot, CCOO ha de deixar enrere el sectarisme actual i ha de tornar a representar els interessos de tots els treballadors i treballadores municipals. I per això necessitarà una renovació dels actuals líders sindicals o, si més no, uns altres sindicalistes més preparats, més competents i menys ressentits. Amb els actuals no anem bé per anar a Roma”.

Desgraciadament, ja hem comentat moltes vegades que hi ha massa ressentits sectaris a CCOO. Per què ho diem? Doncs perquè CCOO ha desaprofitat una oportunitat d’or de renovar-se i això, a la llarga o a la curta es paga. També és cert que ens resistim a entrar en polèmiques de curta volada. Ens havíem fet el propòsit de no opinar al bloc sobre temes referits a l’anterior responsable polític de l’àrea de recursos humans, però davant el cínic i barroer atac que li llancen a ell i al tècnic municipal de personal, al darrer pamflet sindical, no podem, ni volem callar.

A qui cal atribuir "l'èxit” del conveni laboral i del pacte dels funcionaris? Doncs bàsicament a ells, que van córrer als braços del regidor de personal per a signar-los. El mateix regidor al que ara titllen de “nefast gestor” i d’haver tingut un “mandat caòtic”.

Ens crida molt l’atenció el canvi d’actitud dels antics col·laboradors del regidor de personal, que no ho oblidem, van signar l’acord dels funcionaris amb un sol representant a la Junta de Personal, d’un total d'11 delegats, traint la confiança de la resta de representants dels treballadors que encara l’estaven negociant i quan tampoc s’havia tancat l’acord de condicions específiques dels funcionaris de la Guàrdia Urbana. Manipular ara un tema del que ells en són responsables, per tal de fer mal políticament a qui era el seu amic i amb qui anaven a fer dinars per a celebrar la traïció, ens sembla greu i d’una baixesa ètica més que reprovable.

De què es queixen ara? Els han pagat amb la mateixa moneda, perquè ja haurien de saber que... Roma, no paga traïdors!!

Llegir el que esperaven obtenir de la traïció