dimarts, 30 d’octubre del 2007

EQUILIBRI SINDICAL?

LA TÍRRIA CONTRA LA GUÀRDIA URBANA

Companys/es, el 'juantxito' de CCOO una vegada més s'ha superat efectuant greus desqualificacions a una treballadora municipal a qui acusa de trànsfuga. L'home està convençut que avui ha complert amb una noble, lleial i alta missió escampant aquesta porqueria sindical, però no s'adona que els seus 'capos' se n'enfoten d'ell i només el consideren mera comparsa per fer-los la feina bruta, mentre ells, a l'ombra de les cantonades de la plaça de la Font, s'amaguen de donar la cara, van teixint la seva particular 'promoció professional' i ni tan sols s'ocupen de donar-li el més elemental suport en la correcció ortogràfica o d'estil. Hàbilment, es garanteixen que el 'juantxito' quedi ben sol i retratat si pinten bastos i algú presenta una denúncia per infracció al 208 del CP, perquè una cosa és la crítica i l'altra la difamació. Quin gran companyerisme, tenen un morro que se'l trepitgen!
'Juantxito', pel teu bé, fes-nos cas i engega'ls tots a dida abans que sigui massa tard!

dissabte, 27 d’octubre del 2007



LA LLEI DE L’EMBUT


CCOO reivindica la llei de l’embut, l’ample per a ells i l’estret per a tu


El pedrojota de CCOO ha enviat un altre furibund atac a la gestió dels responsables que hi ha al capdavant de la regidoria de personal per no haver aplicat la ‘llei de l’embut’. Una particular ‘llei’ que CCOO exigeix que els apliquin en benefici del seu propi interès. Aquests, són ‘els seus’ veritables principis d’igualtat i equitat que reivindiquen.
Com s'atreveixen a donar lliçons de sindicalisme, els que estan demanant els sous dels funcionaris de la Guàrdia Urbana però els hi neguen la jornada de 35 hores setmanals? Doctor Jekyll i Mister
Hyde, esquizofrènia, potser cara dura? No pot ser que els nostres companys ens prenguin per idiotes.

D'altra banda, l’insult i la desqualificació pública que fa el pedrojota de CCOO dels responsables de personal, només posa de manifest la seva fatxenderia i el seu dogmàtisme. Per això, li hem comprat el llibre "L'art d'amargar-se la vida" de Paul Watzlawick, que estarem encantats de regalar-li a fi que prengui consciència del mestratge que té en aquesta feina.


divendres, 19 d’octubre del 2007

Aquest divendres, el pedrojota de la secció sindical de CCOO ha enviat a tots els treballadors municipals un altre exabrupte dels seus, en forma de correu electrònic massiu, ple de calumnies i falsedats interessades. Certament, l’única acta legal és la proposada per la majoria de delegats i delegades que composen la Junta de Personal i que l’expresident va censurar de manera antidemocràtica i amb tics que ratllen el despotisme.
De fet, els responsables de personal no han fet altre cosa que el mateix que van fer en el seu dia quan una majoria de delegats i delegades de la Junta de Personal es van reunir i van escollir President i Secretària de la Junta; és a dir, donar validesa a les decisions de la majoria democràtica. Una decisió, llavors, reivindicada per CCOO i els seus socis del pacte de sang. Ara ha passat exactament el contrari, però amb els mateixos arguments i raonaments democràtics. Deslegitimar els responsables de l’àrea de personal, tractant-los de partidistes, marrullers i prepotents, no és més que una ‘pataleta’ dels que només accepten les normes del joc democràtic quan els són favorables.
Els sindicalistes de CCOO han tastat la medicina democràtica que ells van aplicar primer. Que en prenguin nota i que vagin en compte amb les expressions injurioses que poden constituir un presumpte delicte contra l’honor de les persones, recollit a l’article 208 del Codi Penal.

Llegir l'escrit furibund de CCOO

dijous, 11 d’octubre del 2007

De debò, que avui ha estat lamentable l'actuació del president de la Junta de Personal i la soldadesca desordenada de CCOO que l’acompanyaven. És inconcebible que aquest senyor, que presumeix de dialogant i demòcrata, es negui a incloure a l'ordre del dia aquells assumptes que van ser sol·licitats per la majoria dels membres de la Junta de Personal, tot perquè s'imagina que li poden fer perillar la situació de privilegi que gaudeix actualment. Al final, tots aquests episodis de censura antidemocràtica tenen enormes similituds amb els que practica un altre president. Ens referim al goril·la vermell de Veneçuela.
Aclarim a la soldadesca desordenada de CCOO que en suposada democràcia, per a segrestar l’exemplar del setmanari “El jueves” va caler un acte judicial. Al seu delegat i president, per a segrestar la voluntat de la majoria de delegats i assestar un clatellot al funcionament democràtic de la Junta de Personal, pretenia valdre’s del raquític argument d’”evitar discussions inútils”. Au va campió de la concòrdia, que avui t’has superat!
A veure si s’assabenta el president de la Junta de Personal que l’únic que tergiversa la realitat és ell, desbaratant les ofertes sinceres de diàleg i de treball conjunt que li hem proposat, per a mantenir la situació de privilegi i evitar que a la soldadesca que l’acompanya se’ls acabi la feina i s’hagin de posar l’uniforme de guàrdia o la bata de porter d’escola i anar a treballar.
Així de senzill i clar. Que ningú ho dubti.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Tot i l'optimisme del President de la Junta de Personal -quan ens parla de “la seva il·lusió personal per la millora en les relacions entre les diverses forces sindicals de l'Ajuntament”- els 10 delegats que constituïm actualment la majoria sindical a la junta de personal (6 de l’ASEMIT, 3 de la UGT i la delegada no adscrita, Sra. Aïda Basarrate) hem pogut constatar, en un escrit que ens ha enviat, la decisió -que ratlla el despotisme- de no incloure en l'ordre del dia temes que li havíem demanat debatre com és la modificació de la representació sindical a la Mesa General de Negociació dels funcionaris.
Al seu darrer escrit, ha deixat de dissimular i ens diu:
“Jo no he dit que no es convoqui una Junta per parlar d'aquest tema, només us he dit que havia fet una consulta a la Generalitat per saber si el canvi era possible legalment. Com podeu comprendre, mentre jo sigui president de la Junta, les convocatòries que no faci jo no serveixen per a res. Per tant, l'ordre del dia vàlid és el que jo us he enviat” Òbviament, aquest comunicat ha servit almenys perquè, davant els treballadors municipals, s'hagi tret definitivament la careta.
Tot i això, hem decidit assistir a la reunió extraordinària, a la qual ens ha convocat a la Casa Canals, i passar dels “numerets de circ” als quals ja estem acostumats, anant més enllà i debatent amb normalitat tots els assumptes proposats per l’actual majoria sindical.

Us
recomanem una ullada a la prova palpable i evident del que us hem explicat al següent enllaç:
http://www.asemit.com/junta.pdf

dijous, 4 d’octubre del 2007

PRODUCTIVITATS PER A TOTS O... EL “TEATRILLO” DE CCOO?

Fa mesos, la representació dels treballadors i la de l’equip de govern municipal vam acordar negociar l’establiment d’uns criteris objectius per al repartiment dels plus de productivitat. La voluntat d’establir aquests criteris per part dels sindicats UGT i ASEMIT era doble. D’una banda evitar la tradicional manca de criteris objectius en l’assignació dels complements de productivitat, que no permeten argumentar mínimament que un treballador guanyi més que un altre; i d’altra, evitar la segregació salarial actual que impedeix que tots els treballadors de la casa puguin accedir al cobrament d’aquests plus.
Fins aquí tots hem estat d’acord, però fa uns dies que CCOO s’ha desmarcat amb una proposta que pot arribar als 300 € mensuals de productivitat per a cada treballador. Tenint en compte que a l’Ajuntament hi treballen uns 1010 treballadors, una simple operació matemàtica ens diu que ens caldrien 3.636.000 € anuals per a fer front a la seva proposta de repartiment dels plus de productivitat per a l’any 2007, 4.132.290 € per l’any 2008 i 4.641.960 € per l’any 2009. Actualment es destina al pagament de productivitats una quantitat aproximada de 1.445.000 € anuals. D’aquí que nosaltres ens preguntem, d’on trauran els més de 2.191.000 € que els falten per a poder dur a terme la seva proposta? o és només una proposta més de cara a la galeria?
Resulta obvi que nosaltres, com a forces sindicals, no renunciem a aconseguir millores econòmiques per a tothom, però la nostra responsabilitat sindical ens obliga a ser realistes i a no crear ni confusió ni falses expectatives a ningú. Per això hem elaborat una proposta de criteris objectius per a l’assignació de complements de productivitat que volem negociar amb la corporació i evitar així l’actual manca de criteris objectius en l’assignació dels complements de productivitat i també universalitzar el cobrament d’aquests plus, evitant-se així l’actual segregació salarial que impedeix que tots els treballadors puguin accedir al cobrament d’aquests plus.
Podeu descarregar la nostra proposta de criteris objectius per a l'assignació dels complements de productivitat a l'Ajuntament de Tarragona en format PDF a la següent adreça:
Ben cordialment,
Sindicats UGT i ASEMIT