FELIÇ NADAL COMPANY MANUEL CUESTA !

Des de Kosovo, ni el fred ni la distància han impedit al nostre company Manuel Cuesta felicitar-nos el Nadal.
Feliç Nadal Manuel i gràcies per defensar la pau en el Kosovo.

COMPAÑEROS, OS DESEO PASEIS UNAS FELICES FIESTAS. DESDE KOSOVO, UN FUERTE ABRAZO
M.CUESTA

AQUESTA SETMANA HEM POGUT COMPROVAR UNA VEGADA MÉS LA CAPACITAT D'ENGANY I MANIPULACIÓ DE CCOO

CCOO manté que la seva missió és defensar als treballadors, però hi ha pràctiques d'aquest sindicat que qüestionen seriosament aquesta declaració d'intencions. Una de les més escandaloses es va produir l'estiu del 2004, quan es van avenir a signar el conveni amb la corporació a canvi de què?

“Pagar als sindicats pel seu treball és una pràctica habitual de mercat” Això no ho diem nosaltres, ho va dir el president de Citibank Espanya, Sergio de Hornadiu. Citibank Espanya, entitat financera que ha pagat un mínim de 650.000 euros a Comissions Obreres i altres sindicats a canvi de la seva "col·laboració" per a tancar quatre negociacions laborals. Aquests acords van suposar una important reducció de la plantilla i van eliminar drets adquirits dels empleats. Els fets ara són investigats pel jutjat social número 35 de Madrid.

A que ve tant de farisseisme, al darrer butlletí sindical de CCOO, amb la valoració de llocs de treball? Sabeu què en pensem, doncs que estan interpretant una nova venuda a tots els treballadors municipals. Ells faran el teatre que calgui per a confondre, però només cal veure com s'han anat col·locant en llocs estratègics els històrics de CCOO a l'Ajuntament (gerències, prefectures de servei, de secció, tècnics superiors, adjunts...) Sisplau, que no juguin més a enganyar als treballadors amb la Guàrdia Urbana com a cortina de fum, perquè mentre a la gran majoria li congelaran el sou durant anys, la minoria social selecta de CCOO, la mateixa que proposa i beneeix la congelació, ja ha tingut increments salarials amb les promocions que s'ha anat teixint a mida o que es teixirà en els propers mesos. Què pensen, que la majoria de treballador de la casa som imbècils? Per als més innocents o adoctrinats, us proposem un senzill exercici. Mireu quin lloc de treball tenien i quan cobraven els ‘elitistes de CCOO’ fa 15 anys i compareu el resultat amb el lloc i sou actual. Us quedareu sorpresos!! Ah, i cap d’ells treballa a la Guàrdia Urbana que tant critiquen!!

Els carrers són plens de llum
de crits i de colors,

de les cançons en fem perfum
si del fred en fem calor.
Avui estem contents
perquè sabem que és important

donar la mà al company.

BONES FESTES I BON ANY!

CARLES SALAVERT GATELL
7-12-2006

Carles, el record de les anècdotes picants i gracioses que contaves, la teva mirada i el teu somriure seran sempre presents entre nosaltres.

RAMÓN ESCAMILLA JIMÉNEZ
5-12-2006

La teva absència no serà total, perquè el record i l'exemple et faran viure quotidianament entre nosaltres.

Nunca te olvidaremos y siempre llevaremos tu sonrisa en nuestros corazones.

Poema de su Familia

Nunca hubiera querido escribir
estas palabras tan sinceras
si lo hago es porque hoy
estamos muy orgullosos de ti,
orgullosos de ser buen padre
y un verdadero esposo.

Por eso este pequeño poema
es para un padre maravilloso
el que siempre nos lo da todo
y el que nos enseñó todo.

Nos enseñaste a querer
nos diste los valores de la vida
gracias a ti te lo debo todo
y todo para ti es nuestro cariño.

Mucha gente es la que te quiere
y por eso puedes estar orgulloso
ellos lo han demostrado día a día
y te vamos a echar de menos.

Echaremos de menos tus caramelos
echaremos de menos tu forma de ser
pero lo que de verdad echaremos de menos
es todo tu querer.

Una cosa te voy a decir y es
que mi cristo se pondrá contento
cuando vea lo manitas que eres
y el corazón que llevas dentro.

Papá hoy también me voy contento
Y tu sabes porque te lo digo
cuídate mucho papá
Y no te preocupes tanto
Porque siempre estaremos contigo.

FELICITATS COMPANYS, HO HEU ACONSEGUIT!

Companys, el que vaig veure el dissabte, va ser més que un sopar de companys i demés convidats. Va ser el resultat de la feina que heu fet, tant a nivell d’organització del sopar pròpiament dit com de la celebració: els actes esportius, el calendari, el CD,... crec que els convidats devien quedar garratibats en veure el saló ple de gom a gom y la feina feta. Per cert, a l’intendent em va semblar que suava una mica, o no? Per no dir l’alcalde, que no sabia com acabar el discurs... perquè potser ell mateix ja està acabat. Prou de jugar amb la Guardia Urbana i prou de promeses incompletes!!
S’ha acabat la broma, aviat s’han de passar comptes, i el primer potser serà ajustar el compte amb el cap gros, que per cert, s’ha quedat més sol que la una, encara que tranquils, que al sopar vaig veure alguns representants del seu submarí, que ja li han degut fer cinc cèntims del sopar. Ara només cal preparar-se pel sopar del dia 14... per fer-se un tip de riure, és clar!!
Quins collons de sopar del dia 14, que la gent es convidi amb el boca a boca, ja, ja, ja, i una merda!!
Bé companys, ho heu fet, ho heu aconseguit, crec que el sopar del dia 2 passarà a la història de la G.U. Adéu!!

149 ANYS D'HISTÒRIA

Em van demanar que us adreces unes paraules en aquesta jornada tan important per a vosaltres i us he de dir que vaig acceptar a la primera. Vaig dir SI a la invitació perquè sóc un dels molts ciutadans que aprecio la vostra tasca diària. L’aprecio, la respecto i, de fet, la conec, pel meu ofici, més a fons que molts altres tarragonins. Crec, sincerament, que feu complir el seu deure al ciutadà mentre compliu amb el vostre.

De fet, el filòsof francès Auguste Comte va dir un dia que “ningú té més dret que el de complir amb el seu deure”. Aquesta afirmació que crec que dona molta raó a aquest petit discurs, la feia una persona que va morir l’any 1857, el mateix any que naixia el cos de la Guàrdia Urbana de Tarragona. És una simple coincidència però en tot cas, com a coincidència, és part de la història. Ara fa 149 anys moria un gran filòsof i naixia una filosofia de protecció ciutadana que encara es manté avui en dia.

En aquella època, 1857, Tarragona es modernitzava i creixia i es feia obligada la creació d’un cos que aportés ordre i sentiment de seguretat. La nova Guàrdia Municipal la formaven tres cossos: els serens, La Municipal Diürna i la Guàrdia Rural. Els primers documents en forma de denúncia que es conserven d’aquells primers anys parlen d’una multa a dues dones per cridar al mig del carrer i insultar-se tot dient-se lletges o la sanció a tres dones que van acabar esgarrapant-se de valent al carrer de la Unió davant la presència dels homes que hi havia al seu voltant.

Els anys van passar. La Guàrdia Urbana es va refundar el 1909, va passar la guerra civil sota mínims per la poca importància que va donar a aquest cos Franco, van començar les oposicions per aconseguir places i es va fundar la secció femenina de la Policia Municipal. Va aprovar-se la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i es va crear el 092 que enguany celebra els primers 25 anys de vida i va néixer la Llei de Policies Locals i l’Escola de Policia de Catalunya. Tot això va passar en només 149 anys d’història.

En aquests moments, quasi 150 anys desprès de la creació, la Guàrdia Urbana de Tarragona gaudeix de bona imatge a la ciutat. És cert que si preguntes als tarragonins què en pensen de vosaltres tots acaben recordant que els heu multat o que la grua els ha pres el cotxe. Però, tot seguit, confessen que la multa tenia raó de ser i que el cotxe que es va endur la grua no era ben aparcat. Per tant, primer critiquen i després confessen, primer es queixen però en acabar assumeixen el mea culpa i conclouen que feu un molt bon servei.

Llàstima que els serveis que vosaltres oferiu no corresponguin als serveis que se us ofereixen. Per fer-ho menys dramàtic us puc dir que no nedeu en l’abundància però teniu piscina pròpia a la caserna quan plou. Sou com un ciutadà més perquè podeu anar a l’Ajuntament a parlar amb els polítics i ser escoltats amb el convenciment que no hi perdreu res. Sortireu de l’Ajuntament igual que hi heu entrat sempre i quan no s’acostin les eleccions perquè en aquesta època, el consistori sembla “el jardín de la delicias”. Tothom es benvingut i atès I no hi falta de res perquè no hi ha distincions, ni enemics ni amics més amics que els altres.

Aquesta diagnosi ràpida del vostre cos l’he feta recordant esdeveniments que us han envoltat i que no sempre són fàcils de viure. Sou també psicòlegs gratuïts de la ciutat i ara ho dic per la vostra actuació en accidents de trànsit o en sinistres com l’explosió de la casa de la Rambla Nova. Senzillament: esteu allà on heu de ser i molt sovint heu de ser on ningú voldria estar. En aquests esdeveniments sempre ens hi trobem els agents de la Guàrdia Urbana, altres cossos com els Bombers i la premsa.

La primera vegada que vaig parlar amb un Policia Local va ser a finals de l’any 1989. Jo tenia 18 anys, col·laborava en una emissora de ràdio al poble de Reus i em van enviar a Vandellòs. Corria carretera avall i al meu costat em seguien el pas dos agents de la local de l’Hospitalet. Desenes de vehicles fugien per la carretera. La Nuclear era a punt de petar i la premsa i la policia hi anàvem de cap. Més tard, he parlat amb companys vostres a indrets inoblidables com al port, molt a prop del Rac d’Enpetrol o del petroler Robert-Maerks, a La Mora davant un bloc de ferralla que minuts abans era un bus de la EMT, o a l’Aeroport de Reus on ETA hi va clavar la mirada. No ha estat una tasca fàcil però he entès que nosaltres, la premsa, som com vosaltres: ciutadans del carrer amb un ofici que ens obliga a veure una cara tan real com trista, un ofici que porta tantes alegries com tristeses tot i que les tristeses són sempre molt tràgiques.

De l’únic que hem puc queixar és de la poca comunicació que hi ha entre la premsa i la Guàrdia Urbana. Sobretot perquè la burocràcia actual ens impedeix saber que passa quan escoltem el so de les ambulàncies o de les vostres patrulles. Ens ho impedeix perquè el qui més mana a la caserna és qui menys informa.

Les vostres noticies, el vostre dia a dia i també les vostres mancances es coneixen quan plou, quan feu actes de protesta i quan hi ha conflictes amb els polítics i la premsa busca les dues cares de la informació. Aquí he de reconèixer que Asemit, el sindicat que us representa a una gran majoria, hi juga un paper important amb els seus comunicats, la seva pàgina web i el seu bloc creat recentment. Dono particularment les gràcies a aquest sindicat per la seva tasca i de pas també la meva enhorabona perquè enguany, a part dels 149 anys de la creació del vostre cos i dels 25 anys del telèfon 092, Asemit celebra els primers quatre anys de vida.

Per acabar i com sempre faig a la televisió, faré una recomanació cultural. Us animo a veure la pel·lícula que explica la vida de Goya. Ja sabeu que Francisco Goya va ser un senyor que al seu dia va pintar molt i que avui en dia forma part de la història per les seves gestes i la seva carrera artística.

I de pas, vull fer publica una dada. Segons els organitzadors avui som aquí quasi 200 persones. Segons la Policia Local som 10. Moltes gràcies.

Oscar Ramírez Dolcet
Periodista

“El Quixot sóc, i la meva professió, la d'errant de cavalleria. Són les meves lleis, el desfer malifetes, prodigar el bé i evitar el mal. Fujo de la vida regalada, de l'ambició i la hipocresia, i busco per a la meva pròpia glòria la senda més estreta i difícil”

149 anys després de la fundació del Cos de la Guàrdia Urbana, avui fem referència al Quixot perquè malgrat les nostres funcions hagin canviat en el temps, el nostre ‘esperit quixotesc’ segueix sent el mateix: el treball desinteressat i compromès en evitar el mal i proporcionar benestar als nostres ciutadans.

A canvi, ens arriba el reconeixement dels ciutadans, que estimula i premia els esforços realitzats durant tots aquests anys. Aquest reconeixement també comporta l'enorme responsabilitat d'honrar-lo sempre amb una actitud conseqüent i ens serveix d'esperó per a millorar el treball, superar les deficiències i enfrontar amb optimisme les tasques actuals i futures.

Ara, la proximitat de la celebració del 150 aniversari ens convoca a tots a marxar units en la millora dels nostres plans actuals i futurs per a projectar amb major eficiència el nostre treball, prosseguir els encerts i arribar als objectius més transcendents.

GAT AMB GUANTS, NO MATA RATES

El model de vehicle unificat per a les policies locals de Catalunya és com el de la foto de dalt, que pertany, en aquest cas, a la Guàrdia Urbana de Barcelona.

A Tarragona els nostres vehicles estan molt bé, molt americanitzats, però no estan unificats amb la resta de Catalunya... Quan serem un cos de policia una mica més seriós? Ah, m'oblidava, la resta de policies locals a la nit poden encendre els llums d'encreuament del vehicle sense que per això se li encenguin automàticament els llums blaus del pont... La resta de policies no avisa als delinqüents quan s'aproximen a ells i l'èxit d'enxampar-los és molt major. A casa nostra, un il·luminat, que s'ha carregat de medalles, però que mai ha efectuat una sola detenció, un bon dia va tenir la genial idea d'obligar a dur els llums blaus sempre encesos, fent-los connectar directament als llums d'encreuament. Quan deixarem de convertir-nos en còmplices dels delinqüents? Actualment ja no els cal donar “l'aigua”, ja ho fem nosaltres per ells. INCREÏBLEMENT CERT!!

AREGIO ANUNCIA QUE EL DIMARTS COMENÇARAN LES REFORMES DE LA CASERNA DE LA GUÀRDIA URBANA

El portaveu Junta de Govern Local de Tarragona, Joan Aregio, ha anunciat que el dimarts començaran les obres d'arranjament de la caserna de la Guàrdia Urbana, afectada pels forts aiguats de finals de setembre. Aregio ha aclarit que només es portaran a terme les obres mínimes de condicionament perquè ha apuntat que el problema principal causat per l'entrada d'aigua és competència de la comunitat de veïns de l'edifici on es troba la caserna. Aregio ha reiterat que l'Ajuntament només té una petita part de responsabilitat a l'hora d'arreglar els desperfectes soferts per l'edifici on es troben les dependències de la Guàrdia Urbana. A més, ha apuntat que es faran les reformes necessàries perquè els agents puguin seguir treballant en la seva seu, però ha comentat que ha de ser l'assegurança de la comunitat de veïns la qui ha de financiar la gran part de les obres que s'han de fer en el conjunt de l'edifici.

ACN :: 20.11.2006 (15:57h.)

El grup municipal socialista denuncia que l’equip de govern no ha fet cap obra de manteniment a la caserna de la guàrdia urbana de Tarragona que va resultar greument afectada pels aiguats del mes de setembre.

El president del grup, Josep Fèlix Ballesteros, recorda que el passat mes d’octubre el plenari municipal va aprovar amb el suport de l’oposició una moció per realitzar les obres amb caràcter d’urgència i per dotar de més mitjans materials i humans la guàrdia urbana.Ballesteros ha rebutjat que no s’hagi fet res i ha reclamat una dignificació de les instal•lacions de Prat de la Riba. El regidor socialista ha recordat que les noves instal•lacions del cos de seguretat no estaran enllestides fins d’aquí a dos anys. El president del grup municipal socialista ha afirmat que el seu partit assumeix el compromís d’un increment de 25 agents cada any durant el primer mandat si forma part del proper equip de govern municipal. Ballesteros ha explicat que l’actual plantilla de la guàrdia urbana queda petita pel model de ciutat i que cal dimensionar-la amb 100 agents més per garantir un servei de seguretat a tota la ciutat.El portaveu socialista també ha reiterat el suport del seu grup a la instal•lació de la caserna dels mossos d’esquadra a Camp Clar. Ballesteros ha demanat a l’alcalde, Joan Miquel Nadal, que només ofereixi els terrenys de Ponent a la conselleria d’Interior. Amb aquesta mesura quedaria desestimada la ubicació a l’Avinguda Catalunya.

TONTITOS ENVIDIOSOS, HABERLOS HAILOS

Esos que cada semana nos llenan el correo del trabajo de comunicados-basura de contenido sindical, esos que llevan más de 15 años liberados sin dar un palo al agua, pero que les han encomendado la noble, leal y alta misión sindical de defender los intereses de los trabajadores municipales; esos, se han superado y acaban de enviar en paquetitos de 24, para eludir el detector de SPAM, el más mezquino ruín y miserable de sus comunicados.

En él, de manera torticera y tergiversada, intentan confundir a los trabajadores municipales y enfrentarlos una vez más al colectivo de trabajadores de la Guardia Urbana, poniendo así en grave riesgo el cumplimiento de los acuerdos firmados con la corporación y buscando el estallido de un conflicto laboral, antes de las elecciones municipales, de consecuencias imprevisibles.
Amenazan con acreditar un conflicto colectivo y lo fundamentan en la pretensión que los acuerdos de equiparación de la Guardia Urbana con los Mossos d’Esquadra, sean también de aplicación al personal laboral, que en la actualidad no deben ser más de 50 trabajadores, incluido el instigador y protagonista de la amenaza.
En ningún momento dejan claro, de ahí la vileza del escrito, que el conflicto colectivo sólo afecta al personal laboral y que la única garantía de éxito es el conflicto entre el ayuntamiento y sus trabajadores. A ellos esto no les importa, porque su línea estratégica consiste en poner obstáculos para acabar después sentándose a canjearlos por privilegios personales para ellos y su entorno exclusivo de amistades.
En este sentido, los representantes de la UGT en el comité de empresa han sabido desmarcarse y están recuperando su papel sindical en el Ayuntamiento aportando soluciones y respetando los acuerdos firmados.
Entre los compañeros hay indignación porque la estrategia de esos talibanes del sindicalismo es más que rechazable ya que pone en grave riesgo el cumplimiento de los acuerdos alcanzados y porque puede resultar muy lesiva para la paz social de todo el colectivo de trabajadores municipales.
A nosotros ya nada puede sorprendernos, porque hace más de quince años que conocemos perfectamente como se mueven esos muñecos de la acción sindical que, sin el menor escrúpulo y rubor, por la mañana van de duros y amenazan con presentar denuncias contra el ayuntamiento y por la tarde si les mandan traicionar a sus propios compañeros y firmar un acuerdo de espaldas a la mayoría sindical, van y lo hacen.

Eso sí, son tan justitos, que mientras uno tiene que pedir ayuda para que le redacten el comunicado (sus propios compañeros se mofan de su escasa fluidez verbal) el otro va y se entretiene tirando pedruscos a su propio tejado.

Meigas creo que no, pero, tontitos envidiosos, haberlos hailos ¡carallo!

LA COHERÈNCIA SINDICAL, UN BÉ ESCÀS

No hi ha cosa que ens faci més por en aquesta casa que un sindicalista alliberat de CCOO en temps electoral o durant la negociació d’un conveni. Coneixem a dos sindicalistes professionals, que han esdevingut en espècimens sense escrúpols, que no dubten en vendre als seus companys si realment els fa falta per traure un benefici personal i poder xuclar de la mamelleta que representa estar alliberat de feina i aprofitar-se dels increments retributius que aconsegueixen altres companys amb esforç i sacrifici.

Aquesta gent s’han erigit en guardians i salvapatries dels treballadors municipals, jurant-nos i perjurant-nos en els seus e-mails que sols ells són els que defenen els nostres drets laborals, quan l’únic que tenen són bones parauletes en la seva insaciable set de protagonisme, que no li repercuteix cap bé al treballador.

Al matí van de durs i presenten denúncies contra l'empresa a l'inspecció de treball. A la tarda, si han de trair als seus companys i signar un acord d’esquena a la majoria sindical, van i ho fan. A canvi, l’administració els dona molletes, troçets de glòria, l’alliberació, per tindre'ls callats i contents. O algú pensa que l’alliberació d’aquests personatges surt gratuïta? Si no fessin el que els demana l’administració se’ls acabaria l’alliberació i tindrien que ficar-se a treballar, cosa que no els interessa, no? La prova està que algun duu més de dotze anys alliberat. Tot un exemple a seguir... com per a donar-los el vot a les properes eleccions sindicals del mes de febrer...

A l’altre costat tenim l’ASEMIT, tot un exemple de coherència, concretament el nostre company Fèlix Soto, ha demanat sortir d’atestats per no perjudicar als seus companys quan agafa hores sindicals. Se’n vol anar a la unitat de trànsit, de motorista, un lloc on, ara per ara, ningú vol anar. De veritat que la decisió del Fèlix mereix tot el nostre respecte i admiració, perquè la seva coherència és un bé escàs al nostre ajuntament i és motiu d’admiració i orgull per la resta de companys del sindicat ASEMIT, perquè el Fèlix no enganya a ningú, diu i fa el que toca i per això se’l respecta, no com aquestos, que només els importa la mamelleta i que per poder seguir vivint han demostrat ser capaços de vendre als seus companys.

Ser sindicalista implica haver de fer importants renúncies personals, des de la coherència, no pas des de la retòrica i el doble discurs. Endavant Fèlix, ets un exemple impressionant per a tots nosaltres!

ÈXIT DEL CURS DE PERFECCIONAMENT DE LA CONDUCCIÓ AMB MOTO DE LA GUÀRDIA URBANA

Aquesta setmana s’ha celebrat amb gran acceptació el 1r curs de perfeccionament de la conducció amb moto de la Guàrdia Urbana.
Aquest curs, organitzat pel Javi Berrio, responsable del departament de formació de la Guàrdia Urbana, en col·laboració amb la casa HONDA, s’ha desenvolupat amb total normalitat i els motoristes han estat atesos de manera molt completa pels monitors de l'Escola de conducció HONDA
Els monitors d’aquesta escola de conducció els han instruït en l'art de frenar, escollir el traçat i com prendre les corbes. També els han impartit sessions teòriques sobre la teoria física del pilotatge d'una motocicleta.
Aquesta activitat formativa pretèn millorar les habilitats de conducció dels motoristes de la unitat de trànsit de la Guàrdia Urbana, que a més recordaran aquests dies com una experiència meravellosa.

SOPAR DE COMIAT DEL CAPORAL JUAN PÉREZ MELGAREJO

El nostre company Juan Pérez Melgarejo s'ha jubilat. El caporal 'Romeo-00' ha treballat a la Guàrdia Urbana més d'un quart de segle com a motorista de la unitat de trànsit. Tots els membres de la Guàrdia Urbana li desitgem que aquesta nova etapa sigui d’esperança i d’il·lusió. Tots el recordarem com un bon amic i un gran company. Esperem que torni sovint a visitar-nos.

Endavant, Juan!

NOTÍCIA: l’executiva del nostre sindicat ha rebut una invitació per assistir a la presentació de les propostes de Seguretat al Camp de Tarragona per part de la Consellera d'Interior Montserrat Tura.

SIGNATURA DEL PRE-ACORD DELS MOSSOS D'ESQUADRA.
PER LA CARA I LA MALETA DE L'INTENDENT, SERÀ AQUESTA LA MILLOR NOTÍCIA DEL 2006?

El SAP, dissabte 21 d’octubre ha signat un pre-acord que comporta L’INCREMENT RETRIBUTIU MES GRAN DE LA HISTORIA del Cos de Mossos d’Esquadra, i el major increment real de la Funció Pública de Catalunya per l’any 2007.

Entre d’altres temes, aquest preacord recull:

- Un increment salarial proporcional (7,42%) per tota l’estructura del Cos. Aixó significa un increment mínim del complement específic de 2000 €. (lncrement minim net mensual de 130€).

- A aquest increment s’ha d’afegir la pujada salarial per l’any 2007.

- Per tant en total l’augment en la nómina del Gener de 2007, com a minim será incrementada en 180€/net (30.000 de les antigues pessetes!!!!)

- Un premi d’antiguitatde 118€ (per módul)(veure la taula de pre-acord)

- El ticket restaurant per a tots els companys que realitzin jornada partida.

- La retirada del Q6 a Barcelona, per un Q5M.

I EL MÉS IMPORTANT: L'ASEMIT TENIM ACORDAT QUE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LA GUÀRDIA URBANA DETERMINARÀ, EN CADA CAS, ELS MECANISMES PER TAL QUE QUALSEVOL MILLORA SOCIO-ECONÒMICA QUE S’ESTABLEIXI, AMB CARÀCTER GENERAL, PER LA POLICIA AUTONÒMICA (MOSSOS D’ESQUADRA), SIGUI D’APLICACIÓ ALS FUNCIONARIS DE LA GUÀRDIA URBANA DE TARRAGONA.

DESARMATS FINS A LES DENTS

Els successos de l' 11 d'octubre a l’Audiència Provincial han encès novament el debat sobre l’assistència desarmada de la policia als judicis. No és un tema nou però ha cobrat força després que el President del Tribunal de l’Audiència Provincial ordenés a quatre agents de la Guàrdia Urbana, que assistien a un judici, que dipositessin les seves armes a la Guàrdia Civil, policia encarregada de la seguretat de l’Audiència.
Des del retorn de la democràcia no tenim cap record a Tarragona que il·lustri la necessitat de desarmar a funcionaris de policia, siguin del cos que siguin, que acudeixen a un judici degudament uniformats i portant la seva arma de manera lícita.
Que agents de policia acudeixin a un judici en les mateixes condicions d’uniformitat que quan van desenvolupar la seva acció o servei policial, no es més que 'un acte de normalitat i de lògica' que en cap cas ha de violentar a cap autoritat judicial, atès que després de 28 anys de democràcia, aquest fet ha de ser assumit amb plena naturalitat.
Al nostre país, així com a altres països amb tradició democràtica, els nostres ciutadans estan acostumats a percebre la policia portant armes de foc en les seves obligacions laborals habituals, perquè saben i tenen molt clar que l'ús d’aquestes armes és l'últim recurs i que només s’usaran en cas que corri perill la vida d’una persona.
Per tant, s’hauria de considerar 'normal i raonable' que els agents de policia acudeixin al Jutjat en les mateixes condicions que presten servei al carrer i així queda confirmat per la immensa majoria de magistrats que no se senten ‘millor’ amb la presència de policies desarmats a les sales de vistes.

@juntament, on està la pasta?

Ens agradaria saber perquè no han pagat els treballs extraordinaris del mes de juliol, que es cobren dos mesos diferits. I perquè no han avisat que no els pagarien. S’ha de tenir molta barra, sabent des de fa un mes i mig que no hi ha diners per a pagar, i no comunicar-ho. Els treballadors ens hem assabentat al veure a la nòmina el “zero pelotero” Molta revisteta de comunicació interna dient que si milloren les dependències d’intervenció, que si ha pres possessió un oficial major, que si AENOR bla, bla, bla, però no diuen que són uns morosos. Perquè no treuen un pamfletó amb la nòmina del mes d’octubre dient que no han pagat els treballs extraordinaris o amb les fotos de les inundacions que va patir la Guàrdia Urbana, just a l’inici de les festes de Santa Tecla? O... a la portada, una foto dels agents amb cara de gos en veure la nòmina de setembre o el seu lloc de treball ple d'aigua? No tenen vergonya, i el que és pitjor, no la coneixen!!

COMPETÈNCIA TUNNING

Pel que fa als vehicles policials decorats i personalitzats, ja ens ha sortit una policia local que no logotipa els seus vehicles com la majoria. Alla la foto i que cadascú tregui les conclusions. La policia en qüestió és la d'Andratx, Mallorca.

LA GUÀRDIA URBANA AMB LA ROQUERA DE TIJUANA

Els orígens de la roquera ens han fet recordar que els EUA van decidir el maig la construcció d'un mur a Tijuana, a l’alçada del port Californià de San Diego, per a impedir el pas d'immigrants mexicans. Tijuana encarna la versió actual del Mur de Berlín, la diferència és de funcions: el de Berlín era un obstacle per a sortir, el de Tijuana busca impedir entrar. Abans no es podia fugir del comunisme, ara no es pot fugir de la misèria. Curiós, eh?

DEFENSA PERSONAL POLICIAL



Tots els Dijous i Divendres de 7 a 9:30 hores Gimnàs “Vital Sport”

Tots aquells que esteu interessats en participar en aquesta acció formativa policial, podeu fer-ho comunicant-ho al caporal de personal per la previsió del servei diari.

LA DEFENSA PERSONAL POLICIAL ES PODRIA DEFINIR COM EL CONJUNT DE TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ POLICIAL, ENCAMINADES A LA REDUCCIÓ D’ AUTORS D’ ACCIONS VIOLENTES I IL·LÍCITES, RESPECTANT ELS PRINCIPIS DEL NOSTRE ORDENAMENT JURÍDIC I CAUSANT EL MENOR DANY POSSIBLE.

Tècniques que es practiquen:

-Tècniques d’atac. Defensa, esquives i caigudes
-Tècniques de luxació, projeccions i estrangulacions.
-Operacions policials: escorcolls, col·locació de manilles, llaços, brides.

-Tècniques de control, conducció, reducció, imobilització, punts de pressió.
-Basto policial rígid.- Tècniques en parelles per intervencions, tàctiques policials.
-Intervenció policial en vehicles (parada i extracció)

EL GEAT


Equipament personal
Treball en equip Concentració i esforç

El GEAT: resposta i adaptació a les necessitats actuals

La creació d’unitats especialitzades en intervencions policials perilloses està especialment lligada amb el Departament de Policia de Los Ángeles. Allí, a finals de la dècada dels 60, es va crear la unitat SWAT, que són les sigles de Special Weapons Assault Team (Equip d'Assalt d'Armes especials). Aquesta unitat es va crear per a fer front a situacions de risc amb rapidesa i contundència, a causa de recents incidents de gran violència amb civils armats com el cas d'un franctirador que disparava indiscriminadament l’any 1966 des d'una torre a Texas.

Durant la dècada dels 80 els millors agents del SWAT van ser enviats a països d'Europa com Anglaterra, Alemanya, França, Espanya, etc., per a crear-hi altres grups similars. Així van sorgir altres grups tàctics com el GSG9 (Alemanya), el GEO (Espanya) i altres forces tàctiques que avui són mundialment reconegudes.

La Guàrdia Urbana de Tarragona té un Grup Especial d’Armament i Tir (GEAT ) que el passat mes de juny va competir a Girona a les ‘Jornades d'Intervenció Policial’ entre grups d’èlit del Cos dels Mossos d’Esquadra, del Cos Nacional de Policia, de la Guàrdia Civil o d’altres Policies Locals de tot l'estat espanyol. Tot un exemple de professionals molt qualificats per afrontar amb èxit situacions crítiques que requereixin de la seva capacitat.

EL DETERIORAMENT DE LA CASERNA DE LA GUÀRDIA URBANA HA ARRIBAT AL SEU LÍMIT
Castillo: “Nadal és responsable d´una imprudència temerària al posar en risc el servei de la Guàrdia Urbana en un moment tan delicat”
El regidor del Grup Municipal Socialista Carles Castillo ha reiterat la seva preocupació pel “mal estat de la caserna de la Guàrdia Urbana, que ara ha quedat novament en evidència amb motiu de les pluges d´ahir”.Per Castillo, “el deteriorament de les instal•lacions i la precarietat de mitjans amb els que la Guàrdia Urbana ha de prestar servei als tarragonins, ha arribat al seu límit” i responsabilitza l´alcalde Nadal “de totes les deficiències que es puguin produir com a conseqüència d´aquesta situació”.El regidor socialista, que ha visitat la caserna aquest matí, ha comprovat que les instal•lacions estan afectades en el 80% de la seva capacitat operativa. “He vist ordinadors inutilitzats, sostres de guix caiguts, tolls d´aigua per tot arreu, una radar que s´ha mullat, plecs de multes que s´han fet malbé i el servidor informàtic que funciona amb dificultats, amb el risc que suposa pel funcionament correcte del servei” ha afirmat Castillo.“Que plogui i plogui molt és, fins a cert punt, imprevisible i inesperat, però el que ja no ho és, és que les instal•lacions de la caserna presentin deficiències bàsiques, com per exemple un sostre sense goteres” ha dit el regidor socialista.Per Castillo, “ahir va faltar poc per què fos la Guàrdia Urbana qui necessites auxili, en comptes de ser ells qui el proporcionin” i per això considera que “l´alcalde Nadal és responsable d´una imprudència temerària, ja que ha posat en risc un servei tan bàsic en un moment tan delicat”.Pel regidor socialista “mai millor dit que plou sobre mullat, ja que fa molt temps que els guàrdies reclamen la construcció urgent d´una nova caserna” i ha aprofitat per criticar l´actitud “passiva” de l´alcalde Nadal que “ni construeix una nova caserna ni arranja l´actual” i exigir a l´equip de govern “una actuació ràpida i eficaç per desencallar aquest tema” encara que ha manifestat el seu escepticisme “tenint en compte que l´alcalde Nadal és especialista, precisament en encallar els problemes”. Finalment Castillo ha dit que “ja és hora que Nadal se´n adoni que jugar amb la Guàrdia Urbana és jugar amb la seguretat de tots els tarragonins i això és irresponsable i greu”

NOTÍCIA MÉS TARRAGONA

NOTÍCIA DIARI DE TARRAGONA

El agua inunda la ciudad y colapsa los accesos

Los 153 litros por metro cuadrado caídos en Tarragona provocaron inundaciones por toda la ciudad. Nadie se salvó del diluvio, ni las dependencias de la Guàrdia Urbana, donde tuvo que acudir por la tarde una cuba para extraer el agua acumulada. También cayó una parte del techo y los agentes caminaban con botas. Pero, aparte de esta anécdota, fueron numerosos los problemas que ocasionó la lluvia.
El Ayuntamiento de Tarragona no informó de ningún hecho grave. En una nota manifestó que tanto el alcalde como los concejales de Ensenyament y Urbanisme visitaron las diferentes escuelas de la ciudad para «comprobar su situación y se han adoptado las medidas convenientes».

QUE ENS TREGUIN D'AQUESTA AIGÜERA!!

Proposo fer un escrit, dirigit a l'Alcalde, amb fotos i vídeos de la «zona zero» en què denunciem la situació «insostenible» que patim els treballadors i treballadores de la Guàrdia Urbana i on reclamem que prengui mesures per posar fi a aquesta situació, afrontant urgentment la construcció de la nova caserna, ja que no hi ha dret que ens hagi tingut 16 anys treballant en una aigüera.
També proposo que el nostre sindicat, i els que s'hi vulguin afegir, facin arribar l'escrit als portaveus dels grups de l´oposició, demanant-los que presentin una moció sobre aquest assumpte en el proper ple.

JA TENIM PISCINA!!!!!

Bon dia companys, com heu pogut comprovar, i si no es podrà comprovar si torna a ploure, les millores en la qualitat de vida laboral de la G.U. començen a poder-se veure. Si!! ara ja no cal que anem al gimnàs per a poder millorar la salut, tenim la piscina a casa!!!!!!! Per començar i com a membre de la BBC, he pensat plantejar a finals d'estiu la realització dels primers jocs d'estiu aquàtics....., i a l'hivern si la calefacció no és molt alta, es podrien repetir en la versió d'hivern amb proves d'snow sky, salts.......... .

Per sort no hi ha hagut greus desgràcies.

13 - S «ZONA ZERO»


















Informació del dia:
INUNDACIONS A LES DEPENDÈNCIES DE LA GUÀRDIA URBANA DE TARRAGONA.

Ha entrat l'aigua del carrer, per les dutxes ha entrat provinent del clavegueram i s'ha ensorrat el sostre de les sales d'atestats, sergents i presa de servei, quedant inutilitzat el servidor informàtic així com l'enllumenat de les oficines.
I a qui li importa això?
'Al que te cuento' l'han vist recollint la filla al cole, però algú l'ha vist pel parc? Això ho diu tot

COMPANYS, JA NO ENS MULLAREM MÉS ELS PEUS !

Un pont improvisat damunt del riu Air-Conditioner ha fet molt millor les vies de comunicació als vestidors.

Quan arribi l’hivern el riu s’eixugarà i fins el proper estiu.

ELS 'TELETUBBIS' TARRAGONINS ENS FAN FOTOS I COMENTARIS D'ADMIRACIÓ

L'acte d' "identificar" una persona genera, en el personal identificable, una doble actitud: un cert despreci i una molta solidaritat (segons cap a quin costat de la foto miris, clar)

L'espia de l'ASEMIT ha estat descobert entrant al sistema.

Mmmm.... putu, putu

MIRANT EL FUTUR

L'altre dia un company ens va dir: tinc dues notícies, una de bona i una de dolenta, la bona és que el 'kefe' està de vacances, la dolenta es que torna el dia 18 de setembre.

A bon entenidor....

LA MILLOR NOTÍCIA DEL 2005

DECIDEIXO: Que he d'estimar i estimo la demanda interposada per En Félix Miguel Soto Calderón, contra l'Ajuntament de Tarragona, i en la seva conseqüència he de declarar i declaro no ajustada a dret la resolució de data 22 d'abril de 2005, que imposava a aquell la sanció de suspensió de funcions, amb pèrdua de retribucions per un període de 17 dies.

UN SINDICAT ESTRANY

El Sindicat ASEMIT va néixer a finals de l'any 2002, fruit del descontentament per la forma de funcionar d'altres sigles sindicals.

La nostra prioritat és la defensa dels drets dels treballadors, sigui qui sigui qui governi i, a diferència d'altres formacions, és l'assemblea d'afiliats qui decideix qui representa els seus interessos i de quina forma.

La nostra garantia d'independència és el nostre autofinançament. No depenem econòmicament de ningú i fem de l'honradesa i de la lleialtat amb els treballadors la nostra bandera, apostant pel companyerisme i per aconseguir els objectius que ens proposem.

Et convidem a participar i a treballar amb nosaltres fent més gran aquest sindicalisme estrany.