dimecres, 25 de juliol del 2007

ELS TREBALLADORS MUNICIPALS HEM PATIT UN CONAT D’ACTE-MORDASSA EN LA LLIBERTAT D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ SINDICAL

Uns dies després que el Bloc del nostre sindicat ja torna a ser visible des dels ordinadors municipals, és una bona ocasió per reflexionar sobre el dret d’expressió i d’informació sindical que tenim els sindicats i també sobre el dret de rebre informació sindical que tenen tots els treballadors municipals.
Anys enrere, la informació arribava escrita en paper o transmesa oralment a les assemblees. Amb l’arribada de les noves tecnologies, també es fa arribar via correu electrònic o accedint als llocs web dels sindicats. Tant en un cas, com a l’altre, tothom que tingui uns principis mínimament democràtics, estarà d’acord en que no es pot restringir el dret als treballadors d’estar informats dels assumptes laborals que els puguin interessar. Per tant, el dret dels treballadors a estar informats, entranya la responsabilitat dels nostres governants a mantenir-se alerta per no permetre que res ni ningú tingui la temptació de restringir o minvar aquest dret.
El nostre sindicat entén que el dret a estar informat dels assumptes laborals ha d’esser exercit de manera natural i res té a veure amb els que intenten, de manera perversa, confondre l’opinió pública comparant aquest dret amb el mal ús d’utilitzar l’accés a internet durant la jornada laboral per a fer reserves de vacances, consultar blocs d’amics o pàgines amb continguts eròtics o sexuals.
El dret a rebre o accedir a la informació de caire sindical és un privilegi del qual no gaudeixen encara milions de treballadors a tot el món, que el veuen com una utopia difícil d’aconseguir, i que és causa de tota mena de represàlies. Són molts els estats que encara la mantenen proscrita. No obstant això, el vertiginós desenvolupament de les noves tecnologies ha obert gairebé totes les portes, i ni tan sols les dictadures més hermètiques poden impedir completament que es filtri la llibertat per les autopistes virtuals i les antenes parabòliques. En la memòria dels treballadors més vells de la casa encara palpita l'absència de la llibertat d’accés a la informació de caire sindical. Sense aquesta llibertat d’accés a la informació, l’atmosfera seria irrespirable i els treballadors deixarien de ser lliures i també iguals, doncs no es podria assegurar la mateixa igualtat d’oportunitats i de coneixements sobre l'actualitat laboral a tothom que treballa a l’Ajuntament. Els perills no només existeixen als països regits per governs autoritaris. La restricció patida aquests dies enrere pels treballadors municipals envers el nostre sindicat ens ha permès ser testimonis d'excepció de com, fins i tot societats en les quals la llibertat d'expressió i d’informació sindical està profundament arrelada, es poden patir conats d'actes-mordassa totalment inadmissibles.
Som conscients que qui restringeix el dret als treballadors a accedir a la informació sindical, ho fa per silenciar o amagar allò que no vol que se senti, però avui això és pràcticament impossible perquè els canals són massa per ser silenciats en la seva totalitat.Des d’aquests Bloc sindical, donem les gràcies a qui correspongui per haver donat les instruccions polítiques precises i oportunes per tal que el sentit comú retorni a casa nostra i que l’accés de tots els treballadors a la informació de caire sindical surti de la zona ombrívola de confusió i incertesa i continuï sent un estendard de la llibertat sindical.


dimarts, 24 de juliol del 2007

S’HAURAN DE REPETIR LES ELECCIONS SINDICALS? TOT ÉS POSSIBLE!

Lluny del la xerrameca barata a la que ens tenen acostumats els representants sindicals de CCOO als seus correus electrònics i butlletins, el cert és que el conflicte plantejat amb el procediment electoral per a renovar la representació de la Junta de Personal i l’entrada en vigor de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic encara no està resolt i dependrà del que resolgui el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya o, en última instància, d’una sentència judicial.
Pel nostre sindicat resulta obvi que els interessos dels funcionaris quedarien millor representats amb 21 delegats que amb els 19 actuals, però també ha quedat clar que ni a CCOO ni a la USOC els interessa que es compleixi la Llei, i actuen de forma interessada i amb un objectiu sindical clar: no perdre la majoria a la Junta de Personal que els proporciona el benefici, gens menyspreable, de disposar de tota la jornada laboral del president (CCOO) i del secretari (USOC) per a dedicar-la a tasques sindicals.
A priori, de les tres opcions possibles: repartir els 21 delegats segons els vots obtinguts per cada formació sindical el passat 25 d’abril, tornar a celebrar eleccions sindicals o efectuar eleccions parcials; les dos primeres se’ns presenten com a més possibles.
El nostre sindicat mai llença la tovallola i lluitarà fins al final i, quan arribi el moment, se sabrà la resolució definitiva del conflicte. De moment, l’intent indissimulat de CCOO i la USOC d'apartar l’ASEMIT i la UGT de la presa de decisions sindicals ha quedat palès perquè l’espai que ocupa l’ASEMIT, com a primera força sindical a la Junta de Personal, els fa nosa i també por, perquè defensem els interessos de tots els treballadors i cada cop més gent s’està sumant al nostre projecte sindical.
No és que ens fiem de les enquestes, però us demanem que us animeu a respondre amb sinceritat la que us proposem a la part dreta d’aquest post i que sigui allò que digui la majoria. Animeu als vostres companys i companyes a votar una de les opcions i, si s’han de celebrar noves eleccions sindicals, serà el moment de la responsabilitat col·lectiva.

(només es permet un vot per ordinador)

diumenge, 22 de juliol del 2007



El nostre company i amic José Helios PÉREZ VICICONTI ha mort, als 54 anys d’edat, en un tràgic accident de circulació.

El nostre més sentit condol als familiars i amics.

dissabte, 21 de juliol del 2007

HOMENATGE A FÈLIX SOTO

Estimats companys i companyes, Sr. Carles Castillo, Tinent d’alcalde de seguretat, amics i amigues, bona nit a tots.
És una gran satisfacció veure la quantitat de gent que heu volgut venir avui aquí. Demostra, un cop més, que som moltes les persones que recolzem una manera de fer les coses. Algunes d'aquestes persones estan aquí, mentre que altres no han pogut acudir, per una causa o altra, però sabem que podem comptar amb elles.
Tot va començar a finals de l’any 2002, en un moment en el que el moviment sindical estava enfonsat, on ningú s’assabentava del que passava, i que, la veritat sigui dita, estàvem tots dividits i enfrontats.
Va ser en aquell moment quan Fèlix Soto, amb un lideratge, jove, íntegre, enèrgic, i amb moltes ganes de donar-li un canvi a les coses, ens va cohesionar i ens va saber conduir fins al final, aconseguint èxits impensables.
Ser sindicalista no és fàcil, ser un bon sindicalista és molt difícil, extremadament difícil, però obtenir el reconeixement dels teus propis companys, és gairebé impossible; però el Fèlix ho ha fet possible, com tot el que es proposa. Ell ens fa pensar en els altres i aconsegueix que aflori el millor de cadascú de nosaltres. Mai l’hem vist actuar amb xuleria, amb prepotència, menyspreant les persones. Ell aconsegueix que tothom s’involucri, que tothom aporti idees, opinions i moltes il·lusions; i així és com ho hem aconseguit.
Però és evident que tots els camins tenen un principi i un final. Després de les eleccions municipals ha començat una nova etapa a la política municipal i el nostre alcalde, que per motius familiars avui no ens ha pogut acompanyar, ha fet una aposta molt clara i decidida pel nostre col·lectiu. Ens ha posat el regidor més idoni, un regidor jove, intel·ligent i amb una gran capacitat de treball i de generar il·lusió. Sabem que junts tirareu endavant les millors idees i els millors projectes per la Guàrdia Urbana i també pels ciutadans de Tarragona. Tot això ens il·lusiona a molts i amb la nostra presència avui aquí, volem deixar testimoni que en aquest nou camí, Fèlix, tal com diu l’himne del Liverpool, tu mai caminaràs sol.

dijous, 19 de juliol del 2007



UN NOU "JUANTXISME SINDICAL" PENJA PASQUINS A LA GUÀRDIA URBANA
Per als que no sigueu de Reus, la paraula "juantxi" la utilitzen com una mena d´adjectiu qualificatiu despectiu, però dit amb una certa ironia simpàtica, per a catalogar a una mena de 'freak' passat de voltes, amb un caràcter esperpèntic, exhibicionista, fiestero i perdedor vocacional, però que no té cap sentit del ridícul i que té certes ínfules artístiques.

cliqueu damunt el pasquí per a veure i llegir millor

dimecres, 18 de juliol del 2007

L'ALCALDE VISITA LA GUARDIA URBANA

"El que sigui bo per la Guàrdia Urbana, serà bo per a Tarragona"

l'Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha anunciat aquest migdia de forma solemne, davant de més de cent agents i comandaments de la Guàrdia Urbana, l'impuls estratègic que es vol donar al cos i que té com a objectiu final millorar el servei que reben els ciutadans. Per a fer front a aquest "objectiu estratègic" ha designat un Tinent d'Alcalde amb la competència de Seguretat Ciutadana i també un Assessor de seguretat ciutadana de la pròpia plantilla.

L'Alcalde ha recordat que complirà tots els compromisos, inclòs el d'incrementar la plantilla durant la present legislatura en un centenar d'agents per a fer front a l'aplicació del guàrdia de barri i ha demanat a tota la plantilla la màxima participació i implicació per a impulsar nous canvis en l'organització i en el funcionament de la Guàrdia Urbana.

Des del sindicat ASEMIT, demanem que tot es faci bé, a poc a poc, amb cordura i treball, que són les eines per a fer que aquests objectius es converteixin en realitat. La Guàrdia Urbana necessita un canvi i aquesta és una oportunitat que no s'ha de desaprofitar. Enhorabona, ànim i força!

divendres, 13 de juliol del 2007

ROSA, BENVINGUDA A L'ASEMIT!!


Als delegats de l’ASEMIT ens fa moltíssima il·lusió explicar-vos que ahir l’assemblea d’afiliats va aprovar, per unanimitat, la incorporació d’una nova delegada LOLS al sindicat: la Rosa Rosich!!
A palau la coneix molta gent i la trobareu sempre disposada a ajudar-vos a l'àrea d'intervenció.
Aquesta companya, bressol de talent i infatigable treballadora, s'ha sumat al nostre projecte per ajudar-nos a aconseguir allò que ambicionem: un marc de relacions laborals més just, obert i compromès amb el progrés i la igualtat d’oportunitats per a tots els treballadors i treballadores municipals.
Benvinguda Rosa, i felicitats per la teva participació!!



Aquesta foto, amb el nou president del sindicat, l'hem fet avui.






dijous, 12 de juliol del 2007


L'OCELLET, TOT UN EXEMPLE A SEGUIR PER A NOSALTRES
Creiem, i així ho hem expressat a l'assemblea d'afiliats d'avui, que l'ocellet és mereix, a banda de la clamorosa ovació que ha rebut, una manifestació de simpatia per part de tots els seus companys i companyes en aquesta nova etapa que iniciarà en breu com a assessor. Per això, hem proposat que la setmana vinent fem un senzill, però emotiu i sincer sopar tots junts a l'avi Tòful.
De l'ocellet es podrien escriure moltes pàgines, però el més important ja està dit en aquest bloc. És tot un exemple de coherència, i les seves decisions mereixen tot el nostre respecte i admiració, perquè la seva coherència és un bé escàs al nostre ajuntament i és motiu d’admiració i d'orgull per la resta de companys del sindicat ASEMIT, perquè el Fèlix no enganya a ningú, diu i fa el que toca i per això se’l respecta, no com altres, que només els importa la mamelleta i que per a poder seguir vivint de la rifeta, han demostrat ser capaços, fins i tot, de vendre als seus companys.
Fèlix, estarem al teu costat perquè no caminis mai sol !!
Sindicat ASEMIT

dilluns, 2 de juliol del 2007


ROMA, NO PAGA TRAÏDORS!


Ho dèiem abans de les eleccions sindicals: “Per a tornar a aspirar a tot, CCOO ha de deixar enrere el sectarisme actual i ha de tornar a representar els interessos de tots els treballadors i treballadores municipals. I per això necessitarà una renovació dels actuals líders sindicals o, si més no, uns altres sindicalistes més preparats, més competents i menys ressentits. Amb els actuals no anem bé per anar a Roma”.


Desgraciadament, ja hem comentat moltes vegades que hi ha massa ressentits sectaris a CCOO. Per què ho diem? Doncs perquè CCOO ha desaprofitat una oportunitat d’or de renovar-se i això, a la llarga o a la curta es paga. També és cert que ens resistim a entrar en polèmiques de curta volada. Ens havíem fet el propòsit de no opinar al bloc sobre temes referits a l’anterior responsable polític de l’àrea de recursos humans, però davant el cínic i barroer atac que li llancen a ell i al tècnic municipal de personal, al darrer pamflet sindical, no podem, ni volem callar.


A qui cal atribuir "l'èxit” del conveni laboral i del pacte dels funcionaris? Doncs bàsicament a ells, que van córrer als braços del regidor de personal per a signar-los. El mateix regidor al que ara titllen de “nefast gestor” i d’haver tingut un “mandat caòtic”.

Ens crida molt l’atenció el canvi d’actitud dels antics col·laboradors del regidor de personal, que no ho oblidem, van signar l’acord dels funcionaris amb un sol representant a la Junta de Personal, d’un total d'
11 delegats, traint la confiança de la resta de representants dels treballadors que encara l’estaven negociant i quan tampoc s’havia tancat l’acord de condicions específiques dels funcionaris de la Guàrdia Urbana. Manipular ara un tema del que ells en són responsables, per tal de fer mal políticament a qui era el seu amic i amb qui anaven a fer dinars per a celebrar la traïció, ens sembla greu i d’una baixesa ètica més que reprovable.

De què es queixen ara? Els han pagat amb la mateixa moneda, perquè ja haurien de saber que... Roma, no paga traïdors!!


Llegir el que esperaven obtenir de la traïció