UGT DIU QUE SÓN CCOO I USOC ELS QUE HAN PERDUT EL JUDICI
CLIQUEU DAMUNT LA IMATGE PER A LLEGIR-LA
dimecres, 30 de gener del 2008
dilluns, 28 de gener del 2008
LA SECCIÓ SINDICAL DE CCOO HA PERDUT EL JUDICI, LA CREDIBILITAT I LA VERGONYA
Ja ho dèiem fa quatre anys i ho hem repetit després de conèixer la sentència del famós conflicte col·lectiu, conegut popularment com l’Addicional-12.
Dijous passat, el Diari de Tarragona publicava la carta d’un representant de CCOO, en nom de la Seció Sindical de CCOO a l’Ajuntament de Tarragona, titulada: “SOCORS, QUE VÉNEN ELS NOSTRES” De la seva lectura, a banda de sentir vergonya aliena, només en deduïm que, en alguns casos, el seu orgull, l'odi i la prepotència és tan gran, que els duu a extrems que ens fan dubtar del seu seny. Només així s'explica que carreguin sobre l'equip de govern (PSC-ERC) les seves frustracions, incoherències i confusions mentals.
Ha quedat ben clar a tothom que no ha estat l’equip de govern de la ciutat de Tarragona qui els ha negat l’aplicació de la Disposició Addicional 12ª del Conveni Laboral, sinó un jutge. Per tant, quan es planteja un conflicte col·lectiu d’aquesta magnitud i es perd, després d’haver creat elevades expectatives econòmiques davant un nombrós col·lectiu de treballadors municipals i també d’haver fet el ridícul més espantós de tota la història del sindicalisme al nostre ajuntament, els delegats sindicals impulsors del conflicte, per dignitat, han de dimitir. Ara bé, pel contingut de la carta publicada dijous passat, de dignitat i vergonya, sembla que ben poca.
Dijous passat, el Diari de Tarragona publicava la carta d’un representant de CCOO, en nom de la Seció Sindical de CCOO a l’Ajuntament de Tarragona, titulada: “SOCORS, QUE VÉNEN ELS NOSTRES” De la seva lectura, a banda de sentir vergonya aliena, només en deduïm que, en alguns casos, el seu orgull, l'odi i la prepotència és tan gran, que els duu a extrems que ens fan dubtar del seu seny. Només així s'explica que carreguin sobre l'equip de govern (PSC-ERC) les seves frustracions, incoherències i confusions mentals.
Ha quedat ben clar a tothom que no ha estat l’equip de govern de la ciutat de Tarragona qui els ha negat l’aplicació de la Disposició Addicional 12ª del Conveni Laboral, sinó un jutge. Per tant, quan es planteja un conflicte col·lectiu d’aquesta magnitud i es perd, després d’haver creat elevades expectatives econòmiques davant un nombrós col·lectiu de treballadors municipals i també d’haver fet el ridícul més espantós de tota la història del sindicalisme al nostre ajuntament, els delegats sindicals impulsors del conflicte, per dignitat, han de dimitir. Ara bé, pel contingut de la carta publicada dijous passat, de dignitat i vergonya, sembla que ben poca.
dissabte, 19 de gener del 2008
ELS DE CCOO NO SABEN JUGAR AL PARXÍS I FAN TRAMPES
Una sentència exemplar del Jutjat Social número 1 de Tarragona posa punt i final a l'extravagant reivindicació de CCOO d'aplicar la Llei de l’embut: l’ample per a ells i l’estret per a tu.
El JUDICI és un procés mental pel qual les persones ordenen la seva conducta en funció d'unes normes, uns principis o uns criteris determinats. Els de CCOO el van perdre per primera vegada l’estiu del 2004, davant els prop de 500 funcionaris, quan de manera absolutament deslleial van abandonar a la seva sort als representants de la Plataforma, la UGT i l’ASEMIT, però aprofitant-se roïnament del seu esforç amb la signatura de la disposició addicional 12ª, que suposadament els garantiria qualsevol millora econòmica que aconseguissin els funcionaris. Ara, els de CCOO han tornat a perdre el JUDICI en el pols que, amb molta mala bava, han plantejat recentment a la Corporació als Jutjats per no cedir als seus xantatges.
Aquesta forma d'actuar de CCOO ens recorda al que fan els nens de 5 o 6 anys quan aprenen a jugar a les cartes o al parxís. Els entusiasma jugar amb els grans i usar les seves regles, però quan veuen que estan perdent, intenten fer trampes des de la creença ingènua que els grans no s'adonaran. Això és tolerable amb els nens, però totalment inacceptable amb els adults. CCOO no pot permetre's tenir aquests representants sindicals tan patètics al nostre ajuntament, amb la mentalitat com la d'un nen de 6 anys.
És lamentable la mala imatge que estan donant els de CCOO al nostre ajuntament i passaran a la història d'aquest Ajuntament per haver demostrat que els importen més els seus privilegis, que els danys que poden causar a l'organització sindical que representen. Com a sindicalistes no mereixen ni el suport, ni la confiança dels treballadors municipals, ni tampoc la del sindicat que representen. Si els quedés una mica de decència i vergonya, dimitirien, perquè els tramposos són gent non grata en qualsevol sindicat, fins i tot a les partides de parxís a partir dels 6 anys d'edat.
LA GUÀRDIA URBANA TINDRÀ UN TRACTAMENT DIFERENCIAT DE LA RESTA DE TREBALLADORS DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA.
EL PUNT
Una sentència del Jutjat Social número 1 de Tarragona considera que no són extrapolables o aplicables al personal laboral les condicions específiques de treball de la guàrdia urbana. La consellera de Recursos Humans de l'Ajuntament de Tarragona, Dolors Herrera, va manifestar que «la sentència reconeix la legitimitat jurídica d'arribar a pactes diferenciats amb la policia local, en atenció a les peculiaritats pròpies de les condicions de treball d'aquest cos derivades de la seva condició d'agents de l'autoritat i de la submissió dels mateixos a la llei de policies locals de Catalunya, diferent a la normativa d'aplicació de las resta de treballadors municipals».
Cal recordar que el conflicte col·lectiu afectava en el moment de la interposició de la denúncia 160 treballadors laborals (55 fixes i 105 de programes d'ocupació). Actualment la plantilla municipal està formada per 55 treballadors laborals i 815 funcionaris, així com un nombre oscil·lant de treballadors de programes d'ocupació vigents en cada moment. El conflicte va ser interposat pel comitè d'empresa del consistori.
EL PUNT
Una sentència del Jutjat Social número 1 de Tarragona considera que no són extrapolables o aplicables al personal laboral les condicions específiques de treball de la guàrdia urbana. La consellera de Recursos Humans de l'Ajuntament de Tarragona, Dolors Herrera, va manifestar que «la sentència reconeix la legitimitat jurídica d'arribar a pactes diferenciats amb la policia local, en atenció a les peculiaritats pròpies de les condicions de treball d'aquest cos derivades de la seva condició d'agents de l'autoritat i de la submissió dels mateixos a la llei de policies locals de Catalunya, diferent a la normativa d'aplicació de las resta de treballadors municipals».
Cal recordar que el conflicte col·lectiu afectava en el moment de la interposició de la denúncia 160 treballadors laborals (55 fixes i 105 de programes d'ocupació). Actualment la plantilla municipal està formada per 55 treballadors laborals i 815 funcionaris, així com un nombre oscil·lant de treballadors de programes d'ocupació vigents en cada moment. El conflicte va ser interposat pel comitè d'empresa del consistori.
dijous, 10 de gener del 2008
Fins ara presumien de sindicalistes, però eren simples peons a les ordres dels que manaven, que se n’aprofitaven perquè eren conscients de la força que els aportaven a les urnes. A canvi, rebien més poder, més sou, més rellevància ... tot perfecte!
La seva aposta els va reportar durant molt de temps molts beneficis pels seus amics i familiars. Tots pletòrics es passejaven pels diferents llocs de treball prometent “l’oru i el moru” als que els seguissin i amenaçant als que s’hi negaven, però ara han perdut bous i esquelles. Ara ja no fan por! Són el lleó venut, engabiat, domesticat. Molts treballadors que s’han alliberat i respiren tranquils, són acusats públicament de traïdors.
Ells han perdut la menjadora i el poder d’atemorir i fer la vida impossible als que no combregaven amb aquesta perversa manera de fer sindicalisme, però els que de veritat hem perdut molt més que no pas ningú, hem estat els treballadors que creiem de veritat en el sindicalisme honest com una manera d’assolir l’anomenada justícia social. Sí, nosaltres som els veritables perdedors, nosaltres ho estem perdent tot, perquè el treballador porta molt de temps confós i desil·lusionat i, finalment, acaba pensant que tots som iguals i que només ens movem per interessos personals. O sigui, que quatre desvergonyits i aprofitats ens han fet perdre a tots la credibilitat, que és i ha de ser el nostre bé més preuat i estimat.
No, no i no! No volem perdre la credibilitat, no volem perdre el respecte dels nostres companys ni volem perdre la nostra dignitat!
La seva aposta els va reportar durant molt de temps molts beneficis pels seus amics i familiars. Tots pletòrics es passejaven pels diferents llocs de treball prometent “l’oru i el moru” als que els seguissin i amenaçant als que s’hi negaven, però ara han perdut bous i esquelles. Ara ja no fan por! Són el lleó venut, engabiat, domesticat. Molts treballadors que s’han alliberat i respiren tranquils, són acusats públicament de traïdors.
Ells han perdut la menjadora i el poder d’atemorir i fer la vida impossible als que no combregaven amb aquesta perversa manera de fer sindicalisme, però els que de veritat hem perdut molt més que no pas ningú, hem estat els treballadors que creiem de veritat en el sindicalisme honest com una manera d’assolir l’anomenada justícia social. Sí, nosaltres som els veritables perdedors, nosaltres ho estem perdent tot, perquè el treballador porta molt de temps confós i desil·lusionat i, finalment, acaba pensant que tots som iguals i que només ens movem per interessos personals. O sigui, que quatre desvergonyits i aprofitats ens han fet perdre a tots la credibilitat, que és i ha de ser el nostre bé més preuat i estimat.
No, no i no! No volem perdre la credibilitat, no volem perdre el respecte dels nostres companys ni volem perdre la nostra dignitat!
Ara, amb el canvi de govern, alguns sindicalistes han perdut el nord i la menjadora i es resisteixen a acceptar-ho. Fins on ens volen continuar enganyant i manipulant?
Ni més ni menys, aquestes són algunes de les funestes conseqüències de fer una política sindical equivocada durant anys, basada en la manca de dignitat i a canvi d’omplir la seva insaciable boina.
Ni més ni menys, aquestes són algunes de les funestes conseqüències de fer una política sindical equivocada durant anys, basada en la manca de dignitat i a canvi d’omplir la seva insaciable boina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)