diumenge, 26 d’octubre del 2008





ASEMIT ÉS EL PEPITO GRILLO DE CCOO



CCOO torna a posar en marxa l’aparell propagandístic i la xerrameca barata que tants bons resultats els va reportar a alguns dels seus membres més destacats amb l’anterior govern municipal.
Ho dèiem a l’anterior comunicat, utilitzen els seus càrrecs per a promoure els seus interessos particulars. Només això els motiva i ho podeu comprovar clicant
aquí. Veureu la vertadera valoració dels llocs de treball que es demanaven per a ells. No haver-ho aconseguit, en part per culpa nostra, és veritat, es veu que els ha enrabiat molt, però de tant en tant és bo tornar-los a refrescar la memòria. La memòria que els delata, que no els convé sindicalment i que en més d’una ocasió ens han demanat que esborrem del nostre bloc, intentant utilitzar-la com a moneda de canvi.
Ens avergonyim d’aquesta tropa, que entre alliberats i semialliberats, passen de la mitja dotzena. Un cobra de fa anys i panys un plus de nocturnitat de 280 euros cada dos mesos i fa més de tretze anys que a la Guàrdia Urbana no l’han vist. Un altre gaudeix de casa, llum, telèfon, gas, connexió a internet en un col·legi de Camp Clar i, paradoxalment, el conserge que realment treballa tota la jornada en aquesta escola, no pot gaudir d’aquests privilegis i a sobre s’ha de pagar totes aquestes despeses de la seva butxaca. I d’això en diuen els nostres companys-camarades de CCOO "treballar per aconseguir desterrar els privilegis i els greuges comparatius existents actualment entre els diversos col·lectius i treballadors municipals". Ole, ole i ole, quina gent més coherent i honesta!!!
Doncs no companys, no ho permetrem!!! ASEMIT seguirà sent un Pepito Grillo de CCOO, la veu de la consciència que els recordarà permanentment tot el que han fet i continuen fent malament, fins que rectifiquin, fins que deixin d’enganyar als treballadors municipals, fins que deixin de manipular i utilitzar la demagògia i la xerrameca barata per a intentar enredar i manipular interessadament als treballadors municipals quan no aconsegueixen els seus fins.
Els hauria de fer vergonya, però per això primer cal tindre’n.