dissabte, 23 de febrer del 2008


¿POR QUÉ NO TE CALLAS? dent del d'Empresa, que tant

Fa dies advertiem que l’actual direcció sindical de CCOO al nostre ajuntament no representa un ancoratge segur pels treballadors i treballadores municipals. Els dos darrers escrits del president del comitè d’empresa s´han convertit en la gota que ha fet vessar el got de la paciència de molta gent.
Sap greu veure al president del comitè d’empresa demanant públicament a l’Alcalde la immediata destitució de la cap de servei de recursos humans i del cap de personal. Sap greu que aquesta persona ataqui i desacrediti públicament a aquests dos funcionaris municipals. Sap greu que hagi de venir la consellera responsable de Recursos Humans a una reunió dels representants dels treballadors amb la Corporació a ratificar la confiança de l’Alcalde en aquests dos funcionaris i que el delegat en qüestió, present a la reunió, no tingui la dignitat de demar disculpes. Sap greu la manca de respecte que mostra aquest personatge en els seus escrits cap el col·lectiu de la Guàrdia Urbana, cercant el conflicte i la confrontació amb la resta de treballadors municipals.
Tot plegat ens porta a dubtar de l’actual direcció sindical de CCOO al nostre ajuntament, perquè s’omplen la boca dient que defensen tots els col·lectius, inclos el de la Guàrdia Urbana i aprofiten qualsevol oportunitat per a massacrar-nos en qualsevol cantó amb la seva xerrameca i demagògia barata.
A veure si el president del comitè d’empresa i els quatre seguidors que li queden, s’enteren que el dret a tenir pactades unes condicions específiques de treball dignes, que reconeguin la diferència horaria en relació als altres treballadors municipals, el treball nocturn, en caps de setmana, en dies festius, la perillositat, la penositat… és un dret de qualsevol col·lectiu, i com a tal, ha de ser respectat.
La radicalitat actual d’aquest i algun altre delegat de CCOO està cremant una llarga etapa en quatre dies i convertint la secció sindical de CCOO en un espai voluble que no fa més que aprofundir dia a dia en la pèrdua de credibilitat sindical entre els treballadors municipals i els representants polítics del Consistori.


Pel que es veu, a aquest sindicalista, que porta una pila d'anys alliberat, l'única cosa que realment li importa és resistir segons calgui i convingui i així no perdre el privilegi de no haver d’anar a treballar cada dia a la consergeria de l’escola.




Si voleu llegir les dues cartes que signa el Pablo Mena, feu clic aquí