Fa molt de temps que volia opinar sobre la Guàrdia Urbana i deixar clar quin és el meu pensament sobre aquest cos policial, si més no el de la nostra ciutat. Actuacions de caràcter sindical al meu lloc de treball, l'Ajuntament, m'han posat al bàndol dels seus enemics i penso que això no és cert.
D'altra banda, em considero molt amic del Josep Maria Yago i coincideixo amb ell en moltes coses i en molts aspectes de com entendre la vida. Però això no vol dir que coincidim en tot, només ho fem en quasi tot. És un dels meus referents, però, de tant en tant, discrepem.Avui vull discrepar amb ell i en un tema que molta gent que em coneix potser no entendrà: la nostra opinió sobre la Guàrdia Urbana.
Jo sóc dels que penso que la policia local és necessària, és eficaç i cal defensar-la. Malgrat que també penso que es veu obligada a fer coses que no li pertoquen i funcions que haurien de fer altres policies. Però, si alguna cosa ha de tenir clara la nostra ciutat, és que la nostra seguretat ciutadana, avui per avui, passa en gran mesura per l'actuació d'aquest cos.He treballat, en algunes ocasions, a prop de la Guàrdia Urbana, sobre tot quan la meva feina a l'Ajuntament estava relacionada amb les festes, els he reclamat com a ciutadà i els he vist treballar, com a espectador. Penso que és un cos modèlic pel que fa a la seva manera d'actuar, amb una capacitat d'aguant impressionant, ja que molta gent els tracta amb una manca de respecte que no gosarien fer-ho amb altres cossos. Ells són a prop i sembla que poden aguantar-ho tot i, us ho asseguro, aguanten el que la majoria no aguantaríem. Els truques i són els més ràpids en aparèixer i els truca tothom per a qualsevol cosa. Malgrat els seus pocs efectius, s'ocupen d'organitzar el trànsit, ajudar en tots els problemes i col·laborar, els que més, en la seguretat ciutadana, malgrat que això ho haurien de fer uns altres.
Per tot això i davant la pressió a que es veuen sotmesos, de vegades, pels brètols més impresentables, em sap greu que s'intenti desprestigiar un servei tant important per la ciutat. En tots els col·lectius hi han persones que no n'haurien de formar part i que poden embrutar la feina col·lectiva, per això cal no generalitzar.El Josep Maria Yago estic segur que no ho fa i sap perfectament que no es pot posar tots els agents en el mateix sac. Els nostres companys no s'ho mereixen i ell i jo sabem la feina que fan. Les nostres divergències sindicals amb el sindicat que els representa majoritàriament no ens poden fer oblidar l'agraïment que, en molts casos, els hi hem de retre com a habitants d'aquesta ciutat.
D'altra banda, em considero molt amic del Josep Maria Yago i coincideixo amb ell en moltes coses i en molts aspectes de com entendre la vida. Però això no vol dir que coincidim en tot, només ho fem en quasi tot. És un dels meus referents, però, de tant en tant, discrepem.Avui vull discrepar amb ell i en un tema que molta gent que em coneix potser no entendrà: la nostra opinió sobre la Guàrdia Urbana.
Jo sóc dels que penso que la policia local és necessària, és eficaç i cal defensar-la. Malgrat que també penso que es veu obligada a fer coses que no li pertoquen i funcions que haurien de fer altres policies. Però, si alguna cosa ha de tenir clara la nostra ciutat, és que la nostra seguretat ciutadana, avui per avui, passa en gran mesura per l'actuació d'aquest cos.He treballat, en algunes ocasions, a prop de la Guàrdia Urbana, sobre tot quan la meva feina a l'Ajuntament estava relacionada amb les festes, els he reclamat com a ciutadà i els he vist treballar, com a espectador. Penso que és un cos modèlic pel que fa a la seva manera d'actuar, amb una capacitat d'aguant impressionant, ja que molta gent els tracta amb una manca de respecte que no gosarien fer-ho amb altres cossos. Ells són a prop i sembla que poden aguantar-ho tot i, us ho asseguro, aguanten el que la majoria no aguantaríem. Els truques i són els més ràpids en aparèixer i els truca tothom per a qualsevol cosa. Malgrat els seus pocs efectius, s'ocupen d'organitzar el trànsit, ajudar en tots els problemes i col·laborar, els que més, en la seguretat ciutadana, malgrat que això ho haurien de fer uns altres.
Per tot això i davant la pressió a que es veuen sotmesos, de vegades, pels brètols més impresentables, em sap greu que s'intenti desprestigiar un servei tant important per la ciutat. En tots els col·lectius hi han persones que no n'haurien de formar part i que poden embrutar la feina col·lectiva, per això cal no generalitzar.El Josep Maria Yago estic segur que no ho fa i sap perfectament que no es pot posar tots els agents en el mateix sac. Els nostres companys no s'ho mereixen i ell i jo sabem la feina que fan. Les nostres divergències sindicals amb el sindicat que els representa majoritàriament no ens poden fer oblidar l'agraïment que, en molts casos, els hi hem de retre com a habitants d'aquesta ciutat.
Josep Mª Badia Terceño
------------------------------------------------------------
Un escrit ben lúcid Josep Maria, hi estem completament d’acord, i com hem comentat en diverses ocasions, és una llàstima que, estant com estem per la feina, no puguem treballar des de la unitat i el respecte a la diferència. Ens cal esforç en aquesta direcció. I afegim que hem d’abandonar alguns enfrontaments, que ja tenim prous problemes.
Salut company!
Sindicat ASEMIT
8 comentaris:
si voleu evitar segons quins enfrontaments ho teniu molt fàcil. No us poseu amb el Josep Maria Yago que és amic meu i centreu-vos en la vostra feina que, com dieu, ja en teniu prou.
Companys, no us fieu d'aquest galifardeu del museu, que és un llop amb la pell de corder. Salut i ànim que sou els millors
"Consulta el ojo de tu enemigo, porque es el primero que ve tus defectos."
"El hombre cuerdo y prudente sabe sacar provecho de sus enemigos."
Esta,la dedico a mi jefe.je,je,je...
"Cuando veas las barbas de tu vecino cortar, pon las tuyas a remojar"
¿Ho veieu com no voleu fer les paus amb ningú? ¿Si al primer que us demana calma li responeu així, que espereu?
L'insult no em farà canviar de manera de pensar. A l'article dic el que sempre he pensat, qui em coneix bé ho sap. El 092, per a mi, és el telèfon de la seguretat. Perquè no puc dir-ho?
Sindicat ASEMIT Josep Maria, no t’ofusquis amb això de l'insult. Nosaltres no t'insultem, ans al contrari, reconeixem la teva lucidesa intel•lectual com a persona, no a nivell sindical. Altra cosa són els comentaris anònims que deixen els lectors d'aquest bloc, dels quals no ens en responsabilitzem, ni necessàriament compartim i a vegades els eliminem com en el cas anterior.
Cuida't i segueix meditant en això de treballar des de la unitat i amb respecte a la diferència. Això sí, quan enviïs als dos alliberats a negociar, sisplau, dóna’ls-hi una bosseta de cromos per canviar. De bon rotllet eh!
Per cert, el telèfon únic de les emergències és el 112
De bon rotllet
la bosseta de cromos per canviar. pero a camvi de que!
Publica un comentari a l'entrada