No hi ha cosa que ens faci més por en aquesta casa que un sindicalista alliberat de CCOO en temps electoral o durant la negociació d’un conveni. Coneixem a dos sindicalistes professionals, que han esdevingut en espècimens sense escrúpols, que no dubten en vendre als seus companys si realment els fa falta per traure un benefici personal i poder xuclar de la mamelleta que representa estar alliberat de feina i aprofitar-se dels increments retributius que aconsegueixen altres companys amb esforç i sacrifici.
Aquesta gent s’han erigit en guardians i salvapatries dels treballadors municipals, jurant-nos i perjurant-nos en els seus e-mails que sols ells són els que defenen els nostres drets laborals, quan l’únic que tenen són bones parauletes en la seva insaciable set de protagonisme, que no li repercuteix cap bé al treballador.
Al matí van de durs i presenten denúncies contra l'empresa a l'inspecció de treball. A la tarda, si han de trair als seus companys i signar un acord d’esquena a la majoria sindical, van i ho fan. A canvi, l’administració els dona molletes, troçets de glòria, l’alliberació, per tindre'ls callats i contents. O algú pensa que l’alliberació d’aquests personatges surt gratuïta? Si no fessin el que els demana l’administració se’ls acabaria l’alliberació i tindrien que ficar-se a treballar, cosa que no els interessa, no? La prova està que algun duu més de dotze anys alliberat. Tot un exemple a seguir... com per a donar-los el vot a les properes eleccions sindicals del mes de febrer...
A l’altre costat tenim l’ASEMIT, tot un exemple de coherència, concretament el nostre company Fèlix Soto, ha demanat sortir d’atestats per no perjudicar als seus companys quan agafa hores sindicals. Se’n vol anar a la unitat de trànsit, de motorista, un lloc on, ara per ara, ningú vol anar. De veritat que la decisió del Fèlix mereix tot el nostre respecte i admiració, perquè la seva coherència és un bé escàs al nostre ajuntament i és motiu d’admiració i orgull per la resta de companys del sindicat ASEMIT, perquè el Fèlix no enganya a ningú, diu i fa el que toca i per això se’l respecta, no com aquestos, que només els importa la mamelleta i que per poder seguir vivint han demostrat ser capaços de vendre als seus companys.
Ser sindicalista implica haver de fer importants renúncies personals, des de la coherència, no pas des de la retòrica i el doble discurs. Endavant Fèlix, ets un exemple impressionant per a tots nosaltres!
1 comentari:
Doncs he tingut la trista oportunitat de veure com els de Ccoo (no parlo de l'Ajuntament) defensen un col.lectiu de treballadors i finalment he de donar-vos la raó doncs van passar dels trebalaldors per pactar a la seva olla amb l'empresa, en aquest cas pública.
Publica un comentari a l'entrada